Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris present. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris present. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de novembre del 2013

La por...



La fotografia és original de Montse Esteba

La por al present es projecta cap al futur; resulta difícil d’entendre la complexitat de la vida, però moltes vegades hi ha com un tel, causat per les raons quotidianes que no ens deixa veure el present en el seu context, és aleshores quan esdevé la por i el greuge, el lament, sense ser conscients que ens cal viure en la convicció que l’únic fet d’esser vius és el que ens atorga una dimensió excepcional a valorar en la seva justa mida.

De fet el moment present és canviant, a cada instant és conforma un univers nou de circumstàncies, en ocasions causals; si la desil·lusió i la por prenen espai, no hi haurà manera de poder fer un destriament de les nostres experiències, prendre consciència de nosaltres mateixos  i  poder badar amb ells amb ulls ben obert per a gaudir de d’aquest regal que és la vida.

La nostra interacció amb l’Univers és necessària, perquè interactuem a través de la nostra consciència amb tots els altres essers, per tant no hem de deixar que el soroll en forma de por, pugui enterbolir aquesta nostra posició en la Creació, doncs a través de les nostres accions, inaccions, pensaments i expressions, modelem tots els moments que esdevenen únics i irrepetibles.

© Albert Balada

04-11-2013    

divendres, 18 d’octubre del 2013

Sota les columnes...




Sota les columnes el silenci deixa escoltar-se, com en secret queden sons, paraules, músiques per l'esperit que sota cobert s’estan, dansant al ritme calm de la natura, dels meteors i  de les hores , tots ells penjant a les seves entranyes com caramelles.

Som present que es dibuixa, com anònimes lletres sobre el papir de la vida, som realitats úniques i precioses que haurien de perdre un instant per a descobrir-nos  i saber-nos conèixer, només així podrem créixer de manera que puguem albirar, si més no, una mica el que És.

© Albert Balada

17-10-2013

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Et sabràs distant...


La fotografia és original de Vicenç Raimundo

Et sabràs distant i present a l’hora, descobrint llocs que de present, formen part de la teva identitat més profunda;  racons senzills, pedres amb història, llambordes gastades pel pas del temps i el trànsit de la gent i dels pobles, que en dibuixen traces d’història, de passat i de present.

El món transita per diferents orbes, sensacions de realitats  etèries que ens descobreixen a nosaltres mateixos en el transitar per la vida, per la que anem amb els ulls com tapats creant-ne un vel  que se’ns descobreix quan els records gravats en la memòria atàvica ens fan obrir els ulls a retrats que, d’antic, se’ns fan presents...

© Albert Balada

13-10-2013

divendres, 4 d’octubre del 2013

Acomplim els designis...



Acomplim els designis del present com un mandat que ens autoimposem, conscients del valor que vivim, sense girar el cap al passat que ja no hi és, ni al futur doncs hi som, imperceptiblement,  a cada instant que passa esdevenint present i passat alhora, en un no res,  com si d’una dansa es tractés en el temps i l’espai.  No hem de caure, però, en els paranys de l’encant d’un moment donat, doncs cal continuar gaudint de cada moment que arriba, moments únics, personals, intransferibles, on és precís d’ aprofundir en els valors primigenis, sabent-nos posseïdors d’un do atorgat que venerar,  de la vida, però també sabent-nos animals socials, essent en aquest context que farem valer l’ imperatiu de respecte i ajut al proïsme, entenent que ell és també nosaltres. Deixem que el sol caigui sobre les nostres espatlles i recollim acaronant la lluna com germans nostres que són del celatge que ens anuncia el jorn del descans...

© Albert Balada

04-10-2013

dimecres, 28 d’agost del 2013

Són temps convulsos...



Són temps convulsos, però ni més ni menys com ja ho van ser el en el passat, doncs vivim en un món mogut per l’egocentrisme i la carrera per a la pròpia satisfacció, el que sembla fer inevitable el conflicte en el més dur i literal sentit del terme, tot en contrast amb l’aposta pel creixement espiritual, doncs cada acció porta una energia de tal manera que si aquesta està en consonància amb Logos Aetern, aleshores aquella força continguda en ells és i serà elevada a la santedat; hom però, quan les accions són en contra d’aquell esperit providencial, l’energia continguda en elles és submergida i atrapada per la impuresa, causant el captiveri de la divina vitalitat, que es malmet, com tantes altres vegades ha succeït. Els temps són convulsos, i tot i així, no hem d’evitar ni menystenir el nostre creixement espiritual, malgrat el món continuï avocat al conflicte i sigui aquesta energia la dominant...  

© Albert Balada

28-08-2013

dissabte, 17 d’agost del 2013

La bellesa...


Retrat robat a l'interior de l'embaixada espanyola a Roma

La bellesa natural de les coses, és o pot arribar a ser, aquell sentiment que ens ha de permetre de despertar, si hi prestem l’adequada atenció, per exemple, a través de la observació de qualsevol moment que ens és donat de viure, tot descobrint-hi, alhora, la nostra particular perspectiva; com ho mirem, es reflecteix en el nostre present i n’acaba conformant, de fet, el nostre passat en uns instants precisos i preciosos, projectant-nos cap a un futur que desenvolupa aquest mateix camí per instants precisos i preciosos, esdevenint present i passat alhora, embolcallant-nos i en el suggeriment que ens ha estat fet, en aquest cas per la natura, entrant en connexió amb l’univers del que en formem part, des de la impressió i les sensacions, hem esdevingut pensament, una realitat abstracta que només a nosaltres pertany o, si més no, la compartim amb aquells que hagin volgut gaudir de la mateixa experiència, encara que sigui a l’altra banda del nostre món compartit, de les sensacions compartides, de les impressions compartides, del pensament compartir, de l’esser únic que som, en definitiva.   

© Albert Balada

16-08-2013

dimecres, 10 de juliol del 2013

No dubtis...


La fotografia és original de Montse Esteba


No dubtis que en el teu phatos, allò que està escrit esdevé una teranyina que enllaça la teva vida amb la dels teus proïsmes i en ella, allò que ha de ser respon a les circumstàncies que t’envolten i que es nodreixen del que va ser i el que serà, encara que un i altre no siguin al teu abast, perquè ja el passat esdevingué i el futur no ha arribat pas encara. Cerca una ombra en la que guarir les ferides si n’hi ha, però no deixis que aquestes esdevinguin el teu centre, al contrari, aprèn d’allò viscut i camina deixant que del sol que t’és donat en puguis gaudir així com d’aquells petits detalls que t’acaronen...

© Albert Balada
10-07-2013

diumenge, 23 de juny del 2013

Així és...




“Així és que si tenim sempre present el significat d’«eternitat», buscarem el penediment i n’ evitarem la transgressió, i aleshores serem «edificats en aquest món i establerts en l’esdevenidor»”.

(Shem Olam, Cap. 18)

dilluns, 10 de juny del 2013

La porta...



La porta, és aquell símbol que enllaça i transmet la distància entre lo personal i íntim i lo social, un punt intermedi entre els nostres jo, com qui diu un punt místic que voleia sempre la nostra ànima, dibuixant un passat, un present i possiblement un futur, que s’albira però del que mai sabrem que és ni quin sentit pren, per llunyà i inabastable; el passat que ja va ser escrit, el present que acumula tant que de vegades ja és passat i el futur aquella essència humana que mai no ens pertany.   

© Albert Balada
10-06-2013

dissabte, 23 de març del 2013

Símbols...




Els símbols retallen l’instant, el present i el passat, com qui ressegueix la petjada, aquella que no blasma el terra, però ressona encara en les llambordes lluents. El silenci és present, sempre present quan les ombres acaronen els racons, deixant que llum s’esmicoli al llarg del camí, finestrals tancats, la nit reina en el lloc, on només comparteix amb els gats, també senyors des del capvespre, el reialme...  

© Albert Balada
23-03-2013

dimarts, 22 de gener del 2013

És ben segur...





És ben segur que no has de patir si el dibuix del teu camí no és aquell que esperes, no intentis interpretar les circumstàncies, descobreix-te en la humilitat garant dels mínims necessaris per a viure, allò que la Providència fa que et sigui present, i deixa que les situacions s’executin, perquè la estranya combinació, tard o d’hora conformarà el teu phatos de la manera com s’incardina amb el teu entorn i amb la resta de l’univers; cal, però, no defallir, ni deixar-nos atabalar pels problemes i dèries que de vegades ens fan incomprensible aquella dansa estranya del destí. No creguis a aquells que et diguin que les crisis transformen, només la catarsi i la serenor transformen allò que ha de ser transformat...

© Albert Balada.
21-01-2013

dilluns, 1 d’octubre del 2012

Una cita: Eric Hobsbauwm



“Tothom preveu, o tracta de preveure, el futur.  Interrogar-se sobre el demà forma part de la vida, dels negocis. Tots ho intentem fins on és possible. Però el procés de previsió del futur ha de basar-se, necessàriament en el coneixement del passat. El que hagi de succeir tindrà forçosament alguna relació amb el que ja ha passat. (...) És a dir, hem de ser conscients que gran part del futur, és per principi o per a fins pràctics, totalment imprevisible, solen ser fets únics, específics...” [1]     


[1] Hobsbawn, Eric. Entrevista Sobre el Siglo XXI. Traducció d’Antonio Polito, Gonzalo Pontón. Editorial Critica, 2004. Pag. 14

dimarts, 15 de maig del 2012

Una cita: Benet XVI


"La vida biològica de por sí és un do, però està envoltada d’una gran pregunta. Només es transforma en un veritable do si, amb ella, es pot donar una promesa que es més forta que qualsevol desventura que ens pugui amenaçar, si se la submergeix en una força que garanteix que ser home és un bé, que per a aquesta persona és un bé qualsevol cosa que pugui portar el futur." [1]


[1] Benet XVI, Homilia de la missa celebrada con motivo del seu 85è aniversari, Capella Paulina. Ciutat del Vaticà. Dilluns 16 d’abril de 2012

diumenge, 6 de desembre del 2009

Com qui diria


Som llogaters de les ombres que governen els passadissos de l’ànima, on s’incardina el passat i el present, definint el personatge que ens és donat de representar en el damer en la que el destí es permet de jugar amb nosaltres ara davant, ara darrera, ara al costat, ara escac i mat, i aleshores cau la fitxa com descontrolada, sense vida, deixada de la mà de qui la controla, buida, morta, rebotant rítmicament sobre el tauler, mentre la resta de les fitxes ho miren i emmudeixen, pensant que a elles no els hauria de passar mai, perquè la partida encara té joc, diuen entre dents, immòbils en el seu rectangle mil·limetrat, i resant a l’espera que el joc continuï, perquè el rei esdevingui protegit i protector i alhora es permeti de guanyar, davant d’un adversari, o dos o deu, que del terra quadriculat estant, se’n veuen molts d’adversaris, molts més dels que es veuen des dels ulls de qui guia la partida, mentre, en aquesta ignorància comença aquesta viatge de no retorn.... llogaters com som de les ombres, un dia i un altre, sabent que les essències ens banyen, com qui es banya entre bambú i aigües verges, com qui diria....