La fotografia és original de Montse Esteba
De vegades hi ha raons que no se sustenten
sobre cap raó mesurable o definible, són fruit del ressentiment, fruit d’aquells
impulsos que lluny d’esdevenir quelcom de positiu, habitualment es
justifica a partir d’una suposada natura humana, què, si més no, s’allunya tan
de la pròpia essència humana, com d’aquell imperatiu que n’estableix la
obligació d’obrar sempre tenint el bé com a principi articular.
Quan es donen aquestes
circumstàncies en les actituds d’ algú, s’obre un abisme amb els seus proïsmes,
doncs està inferint des de la espiritualitat l’evidència d’un infern propi, tot
definit el seu pitjor jo, i establint una toxicitat malsana contra la que cal
previndre’s que ens ha de forçar la resposta adequada cap a aquell perill de l’ànima,
adequant-ne el discurs, intentant calibrar i qualificar les emocions en un
sentit més positiu, només així aconseguirem que puguem fer de pensaments i accions quelcom
de productiu.
Com diuen alguns, ens cal dons estar
amatents al quocient de l’enuig.
© Albert Balada
14-12-2013
