Com s'enlaira,pam a pam, la magnòlia, mentre de tant en tant deixa que el perfum recordi la seva condició; així ens cal esdevenir també a nosaltres, lluny de saber-nos enfrontats i distants, reconeixent en el proïsme les nostres pròpies debilitats i malsons, els nostres propis greuges, alimentats per les convencions establertes.
Potser el silenci i la contemplació siguin, aleshores, els millors aliats, però també el propi convenciment, doncs com l'aigua rega les arrels i les fulles de la magnòlia, així el saber-nos garants i guardes, preservarem la Llum...
© Albert Balada
16-10-2013
