Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contemplació. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris contemplació. Mostrar tots els missatges

dimarts, 31 de desembre del 2013

La felicitat...



La fotografia és original de Montse Esteba

La felicitat, pot ser un estat emocional, però també un ideal, lluny de la simple acceptació que no ha de significar, però, imperfecció de les nostres percepcions, perquè la natura humana i la espiritualitat no són oposats, però si que haurien de quedar lluny de mera auto contemplació, de l ‘egoisme, per descobrir-nos en allò que des del cor se’ns diu. Serà doncs en funció de com ens definim a nosaltres mateixos i les nostres vides, com serem capaços d’acomplir la fita, sense interferències ni pertorbacions vanes.

© Albert Balada
31-12-2013

dilluns, 2 de desembre del 2013

Gaudir...




La fotografia és original de la meva bona amiga Montse Esteba

Gaudir de la contemplació, del silenci, la introspecció suposa poder albirar aquella llum que lluenteja d’ entre els arbres del bosc, llum que abraça tota la natura, també a nosaltres, com una carícia que l’Univers ens dóna si som capaços de percebre-la, atents com estem a d’altres circumstàncies que ens distreuen l’enteniment.

Només obrint la ment, podrem destriar, alliberar-nos i convèncer-nos del valor de l’existència i les veritables regles que se’n desprenen, més enllà de les humanes, i comprendrem el món real, fascinats i sorpresos per tota cèl•lula de vida...

©Albert Balada
02-12-2013 


dissabte, 2 de novembre del 2013

No hem de menystenir...


La fotografia és original de Llorenç Melgosa

No hem de menystenir el destinar temps a la calma, a la meditació, a la contemplació, a l’assossegament de l’ànima i l’esperit algun cop cada setmana, doncs  aquest recés d’espiritualitat, permet que ens imbuïm d’una certa elevació des del món físic al món espiritual, i alhora inundar-nos d’una energia re equilibradora que d’altra manera  no seria possible d’obtenir.

En el cessament de tota activitat mundana, ens centraríem, doncs, en allò interior, en la nostra ànima, que també necessita la cura adequada, en aquesta connectivitat amb el nostre jo interior, lluny de tot esclavatge.

Seriem més enllà de la condició de l’auto ajuda, seriem en aquella  actitud en la que reposa el testimoni de la nostra pròpia experiència   transmutada, en el control de les nostres emocions, en una sincronia perfecta que resideix en el procés harmònic que hom hauria iniciat, dins del que hom podria descobrir, tanmateix, aspectes que encara ens caldria treballar en el nostre perfeccionament constant, en el nostre desenvolupament.

Reflexió, meditació, contemplació, calma, assossegament, signifiquen un interval, un lapse, gran o petit en el temps i en l’espai , una mena de sanejament mental que ens permet aquella desconnexió necessària amb el món físic,  que ens hauria de permetre gaudir, per exemple, del sentit total de la natura que ens envolta, una petita mostra del Tot universal, en aspectes més enllà dels visuals, més enllà de tota determinació física, on podríem apreciar, fins i tot, un estat de coneixement creixent en comunió amb aquella realitat exterior que se’ns presenta des de la seva simplicitat i alhora des de la complexa realitat de la que en formem part, sense pors ni incerteses, establint-hi una relació profunda amb la Font de tota bondat.     

© Albert Balada

02-11-2013

dimecres, 16 d’octubre del 2013

Com s'enlaira...



Com s'enlaira,pam a pam, la magnòlia, mentre de tant en tant deixa que el perfum recordi la seva condició; així ens cal esdevenir també a nosaltres, lluny de saber-nos enfrontats i distants, reconeixent en el proïsme les nostres pròpies debilitats i malsons, els nostres propis greuges, alimentats per les convencions establertes. 

Potser el silenci i la contemplació siguin, aleshores, els millors aliats, però també el propi convenciment, doncs com l'aigua rega les arrels i les fulles de la magnòlia, així el saber-nos garants i guardes, preservarem la Llum...

© Albert Balada
16-10-2013

dissabte, 21 de setembre del 2013

Hi ha moments...



Hi ha moments, on el silenci i la pau t’acompanyen; són aquells moments que esdevenen infinits, com si hi hagués una connexió estranya amb un èter que ho envoltés tot; si ets capaç d’arribar a aquest moment de contemplació, sense reclusió ni allunyament, hauràs descobert la teva connectivitat amb el món, però també amb l’Univers; només si el teu esperit roman alliberat de tot pensament que l’alteri, si et proposes de gaudir fins de l’aire que respires per glorificar el valor de la vida, aleshores excel·liràs en la companyonia que se’t demanda de la teva existència, doncs sabràs conrear un aire feliç i místic alhora, en la descoberta del que t’envolta com un regal preuat.

© Albert Balada

21-09-2013

diumenge, 1 de setembre del 2013

La dimensió de la contemplació...



Chiostro di Sant'Antonino al Museo de San Marco a Firenze (Itàlia)


La dimensió de la contemplació i la reflexió en la vida ens permet, en el silenci i la pau d’esperit que cal, d’esbrinar la nostra pròpia essència i la nostra connexió amb l’univers, i en aquest trànsit descobrir la veritable dimensió de les coses, com  la necessitat que en tenim del sol, però no massa, per a que no es produeixi una sequera que ens arruïni allò sembrat, o de la pluja que ens cal al seu precís moment, o de la rosada, del vent, dels meteors, factors imprescindibles, també en la nostra vida, senyals i símbols del temps i del seu pas, vestint un a un cada moment del gaudi de viure.

Cimentar, doncs, aquella contemplació en la observació permanent, ens permet de prendre la perspectiva adient per a poder créixer en la nostra més íntima extensió, aquella que ens acosta al nostre veritable ser, el que beu de les essències divines, en l’evolució que ens ha dut per mil·lennis a la nostra espècie a conformar-nos com ara som, també en l’evolució del nexe espiritual que ens vehicula en permetre’ns, aleshores, recollir els fruits del gaudi en el bé com a instrument de transformació.

© Albert Balada

01-09-2013

dissabte, 23 de març del 2013

Albira en silenci...






Albira en silenci el fons de la nostra ànima, conrea els nostres sentiments, els aixopluga i els acaricia, és imperceptible però hi és; ens vetlla els somnis, no fa res, només acompanya el camí traçat, aquelles línies de vegades tortes, de vegades de redacció complexa, on tot plegat cobra un sentit en el moment en el que prenem consciència del que som, qui som i quina és la raó de ser en un món que de vegades se’ns fa incomprensible, només ens cal, per a descobrir-lo, planar sobre la calma i fer de la quietud un estat de contemplació en el que retrobar-nos a nosaltres mateixos, també en Ell ...

© Albert Balada
23-03-2013 

dimarts, 15 d’abril del 2008

Eufemismes de la realitat


El dia desperta gris, com una fotografia en color observes el teu entorn i descobreixes que el tot harmònic que coneixies esdevé un caos controlat per interessos ocults, distants i distints, eufemismes de la realitat, que es confonen amb el servei a la societat, amb aquell valor que ens hauria de definir.

La notícia mai arriba com l’esperes però saps que l’ignomínia és un valor hores d’ara que contempla exuberant la seva essència, sense adonar-se que el temps i el moment han esgotat la seva breu història i només aquells que volen jeure al costat de l’estàtua seran creditors de les convencions de l’ànima en discòrdia.

Deia Agustino de Venanzi[1], que “nomenar els escenaris al començament, ens permet expressar de forma cristal·lina la seva història bàsica i, addicionalment, facilita l’acomodació de les variables identificades en la investigació dels escenaris on millor es corresponen” ; aquest excurs ens permet de contemplar el naixement dels contextos de manera acurada, sense abandonar el modelatge del mètode ni substituir l’objectivitat per la tendència natural i humana a la subjectivació de tot plegat.

Moments d’anàlisi, d’introspecció, d’observació, de coherència, de principis, que ens obliguen a l'interiorització necessària en la contemplació humana, en aquella avaluació dels factors i les posicions, dels valors intrínsecs i dels ficticis, en aquella la descoberta de la falsedat com a element de distorsió de lo quotidià i de la normalitat en sí mateixa, en risc amb la indulgència i la compassió mateixes , perquè, com deia Nietzsche[2]: “Hi ha molt de fatxada entre els homes”



[1] De Venanzi, Augusto. Globalización y corporación; el orden social en el siglo XXI. Anthropos. Barcelona. 2003. pag. 296.
[2] Nietzsche, Friederich. Así habló Zaratrusta. Planeta-De agostini. Barcelona. 1992. pag 157