divendres, 4 de desembre de 2009

In Memòriam: Jordi Solé Tura

Jordi Solé Tura (Mollet del Vallès, 1930- Barcelona 04 de desembre de 2009). Doctor en Dret Constitucional

De vegades els dies són tristos, o potser no tant si algú ha culminat la seva vida i passa d’aquesta manera a ser ja llegenda en el món de la política, on poca gent acostuma a passar a la història a no ser per la seva contribució al desprestigi, en aquests temps que corren. Ens ha deixat, una autèntica llegenda, el professor Jordi Solé Tura, a qui, ironies del destí, algú que no sap ni dir de viva veu una necrològica ara li atorga la Medalla de la Generalitat a títol pòstum, clar no hi va haver temps de donar-li en vida.

He llegit les paraules que Andreu Mayayo, professor de la UB, catedràtic d’història, que va ser alcalde de Montblanch, i crec que quan no es pot millorar alguna cosa és millor guardar silenci i destacar-ne la seva bondat, parlo del seu article memoratiu publicat a El Periódico, del que en destacaria dos paràgrafs especialment, aquells que diuen:

Nascut en el si d'una família republicana i represaliada pel franquisme, Jordi Solé Tura va forjar la seva llegenda amb un currículum acadèmic impressionant que li va permetre, després del servei militar, deixar enrere el seu ofici de forner i convertir-se en professor universitari, després d'examinar-se en un sol any de tot el batxillerat i d'acabar en tres anys la carrera de Dret amb el premi extraordinari de llicenciatura a la butxaca.”, on ens parla de les excel·lències acadèmiques indiscutibles, y:

“Pare de la Constitució de 1978 i de l'Estatut de 1979, ministre de Cultura (...), Solé Tura ha estat un polític de raça, més que un doctrinari ideòleg, una persona, com ell mateix es definia, profundament optimista i un punt de referència per a tota una generació, que el va admirar a les aules, que (alguns) el va seguir en la política i que (tots) li va agrair la seva lliçó magistral, la seva saviesa i el seu compromís, per fer realitat el lema universitari: Libertas perfundet omnia luce! (¡La llibertat ho il·lumina tot!). Des d'avui llueix una nova estrella al firmament.”

Coelus illi est, tu autem ocullos eges ut eum videres