La dalia és una flor mexicana, que cultivàven els antics azteques, a la que van donar el nom de Xicamiti. La flor del camote, com ara la nomenen, és actualment la flor nacional de Méxic, aquesta composició extraordinària de les seves fulles i pertànyer a la família de les magnòlies, la fa d'una bellesa especial i m'ha servit per a fer aquest poema, en un moment molt especial, poema que titulo: "Admirada dalia"
Admirada dalia.
Al final del camí
S’hi troba la dàlia.
Llueix ufana,
Sobre terra estèril,
Sense aigua a penes
Que la regui.
La flor de la xicama i el xóchitl,
Al final del camí
De rocs i esparvers.
Malgrat la calor l’assequi,
Un cop i un altre rebrota.
Com encanta
Al caminant
Que la contempla!
Com encanta
Aquell que s’asseu als peus
Del seu altar
De pedra i gerd,
Tot admirant-la.
Al final del camí
On s’hi troba la dàlia,
quan s'acaba.
Lleida, 22 de Juliol de 2007.
© Albert Balada
Lleida, 22 de Juliol de 2007.
© Albert Balada
