El poeta xinès Dai Shulun (戴叔倫 ) escrivia al segle VIII d.c. poemes d’una extrema dificultat, i més tenint en compte que només els lletrats de gran talent podien dominar amb mestratge aquesta tècnica i donaven proves de gran refinament a l’hora d’escollir els mots i les frases, amb la cal·ligrafia, un art totalment allunyat de la resta de les altres arts. Aquest poeta que va viure entre el 732 i el 789, ens deixà un poema preciós que s’inclou dins de l’apartat estiu del llibre “Estacions”[1].
NÚVOLS BLAUS
(Un estiu a la muntanya de la cigonya)
El vent del cel m’empeny cap al cim
Carretada de roses,
Una bufada m’ofereix frescor
Al sisè mes
Deixo en préstec les dues cigonyes blanques
Al vell monjo
Que em porten sobre llur esquena
Al fons dels núvols blaus
[1] Shi Bo “”Estacions, poemes de les dinasties Tang i Song”. Publicacions de l’Abadia de Montserrrat.Barcelona. 2005
NÚVOLS BLAUS
(Un estiu a la muntanya de la cigonya)
El vent del cel m’empeny cap al cim
Carretada de roses,
Una bufada m’ofereix frescor
Al sisè mes
Deixo en préstec les dues cigonyes blanques
Al vell monjo
Que em porten sobre llur esquena
Al fons dels núvols blaus
[1] Shi Bo “”Estacions, poemes de les dinasties Tang i Song”. Publicacions de l’Abadia de Montserrrat.Barcelona. 2005
