És agradable l’estiu, quan t’acompanyen en les hores dolces d’un moment feliç; segurament la poesia sigui el reducte, com deia una amiga, on es dona llicència per a dir coses que difícilment podrien ser dites, en veu alta, deia, o el que és millor, per reflectir sentiments, afanys, anhels...
M’he redescobert a mi mateix en aquesta nova formulació literària, segurament encara amb molt per aprendre, però no només m’he descobert, ho he fet també respecte d’antics escrits que ara valoro o respecte de sensacions que ara transmeto a través d’aquest art de la retòrica poètica, on el llenguatge fa de transmissor, com sempre en la comunicació, però on a més ens aporta significats magnífics, distints en funció del lector.
L’any 1.999, juntament amb el meu amic i artista Elies Domingo, vam programar una exposició on amb el lema “sempre serà primavera”, vaig presentar una sèrie de poemes amb el lema genèric “9 poemes per a una exposició”, (R.P.I. L-938) .
Per aquest post he triat el poema quart, perquè em parla de sensacions que transcorren al llarg de l’any, el temps que ens acompanya inexorablement en la nostra vida i que és nogensmenys que com un disc dur que emmagatzema tot un seguit d’experiències que ens conformen en el nostre entorn i ens acosten o ens allunyen del món que continua girant.
Poema Quart: “L’ànima en llibertat”
(L’escarceller és un presoner més –proverbi Bamileké)-
Company de misteris,
Guarda d’enyors, sensacions i silencis,
Ànima en llibertat.
Reculls la paraula que porta el vent
I fas néixer en el cor l’essència de la dolçor,
De l’amargura i de la tendresa.
Amagats planys
De vespres d’hivern al redós de la llar…
Somnis d’estiu
A l’ombriu fresc de l’arbre paer,
Càntics de primavera
A la flor del festeig,
Cançó de tardor
Mentre el temps passa.
El meteor recorda, avisa del transcórrer
Del sol, de la lluna, i dels estels,
Motiu i presència, voltes del món.
Mentre reps i guardes testimoni de la paraula
I en fas xiuxiueig del seu secret a la memòria
M’he redescobert a mi mateix en aquesta nova formulació literària, segurament encara amb molt per aprendre, però no només m’he descobert, ho he fet també respecte d’antics escrits que ara valoro o respecte de sensacions que ara transmeto a través d’aquest art de la retòrica poètica, on el llenguatge fa de transmissor, com sempre en la comunicació, però on a més ens aporta significats magnífics, distints en funció del lector.
L’any 1.999, juntament amb el meu amic i artista Elies Domingo, vam programar una exposició on amb el lema “sempre serà primavera”, vaig presentar una sèrie de poemes amb el lema genèric “9 poemes per a una exposició”, (R.P.I. L-938) .
Per aquest post he triat el poema quart, perquè em parla de sensacions que transcorren al llarg de l’any, el temps que ens acompanya inexorablement en la nostra vida i que és nogensmenys que com un disc dur que emmagatzema tot un seguit d’experiències que ens conformen en el nostre entorn i ens acosten o ens allunyen del món que continua girant.
Poema Quart: “L’ànima en llibertat”
(L’escarceller és un presoner més –proverbi Bamileké)-
Company de misteris,
Guarda d’enyors, sensacions i silencis,
Ànima en llibertat.
Reculls la paraula que porta el vent
I fas néixer en el cor l’essència de la dolçor,
De l’amargura i de la tendresa.
Amagats planys
De vespres d’hivern al redós de la llar…
Somnis d’estiu
A l’ombriu fresc de l’arbre paer,
Càntics de primavera
A la flor del festeig,
Cançó de tardor
Mentre el temps passa.
El meteor recorda, avisa del transcórrer
Del sol, de la lluna, i dels estels,
Motiu i presència, voltes del món.
Mentre reps i guardes testimoni de la paraula
I en fas xiuxiueig del seu secret a la memòria
