divendres, 20 de juliol del 2007

Serps i culebrots

Em resisteixo a parlar de la dimissió d’en Piqué, però cal fer-ho, crec que ha estat una clara victòria i posicionament del sector més neocon del Partit Popular, encara que a través dels mitjans de comunicació vulgui donar la sensació que hi ha una crisi oberta. Les crisi que se solucionen als mesos d’estiu son crisi programades que tenen una intencionalitat política clara, com és en aquest cas afrontar l’encarament de les properes eleccions generals amb una mica més de garanties de les que s’ofereixen ara a la vista dels recents resultats en les eleccions municipals, precedits del que obtingueren en les autonòmiques passades.

Cert és, però que les maquinàries dels partits comencen el seu greixatge a partir d’aquest estiu, amb la mirada posada en el proper més de març, o quan el president del govern decideixi de fer la convocatòria que acabarà esgotant la legislatura, com ha de ser si entenem que hi ha hagut uns acords estables, a expenses del que es pugui produir tant en el desenvolupament de l’Estatut com en els suports als Pressupostos generals de l’Estat.

Aquestes serps d’estiu animen una mica la situació en l’àmbit de la política, ancorada, per altra banda, en els processos judicials que s’incoen a Girona i Lleida per part de la coalició nacionalista que aconsegueix, per altra banda, paralitzar absolutament les Diputacions provincials de les respectives demarcacions, segurament no es deuen de mirar amb els ulls dels ciutadans als que acaba important ben poc aquesta nova boutade i que dona la imatge, un cop més dels interessos personals i ni tant sols partidistes, per sobre dels interessos de país o de contrada, que tant li fa