El calor de l’estiu, t’invita atansar-te a casa, per la tarda, persianes baixades, fugint del sol, refrescant l’esperit en la lectura o en la recerca compulsiva d’informació que engolir i engolir. La responsabilitat de veure’t abocat a treballar en la definició del futur, com una oració que cal construir a partir de la deconstrucció del paradigma existent, fa que espanti de vegades, però a la vegada t’enorgulleixi de saber-te co-partícep amb tanta altra gent de la prefiguració o al menys de parlar, apuntar, dir, pensar o senzillament callar, aquells pensaments que t’aborden sobre determinats temes, que són, aquells que també preocupen no poca gent.
Qui ho ha dit que a l’estiu tota activitat es para? Certament l’estiu és un moment on els ritmes vitals s’acomboien als dictats dels biorritmes dels planetes i el procés d’insolació terràquia marca també les nostres vides, ens tornem noctàmbuls si la nit ens ofereix la fresca i la serenor necessàries per a crear, encara que només sigui un mot, per definir l’estat d’ànim amb el que estem o per a fer, de tant d’en tant això sí, algun retrat de societat.
La foscor, el silenci, la recerca d’aquella pau interior, les converses a mitja tarda, són com aquelles virtuts caniculars que cal compartir i veure i saber que en pensa algú de tot plegat, per no esdevenir endogàmic i saber-te llegit, corregit, criticat o estimat. I fer una excursió a la poesia, per a jugar amb el llenguatge i poder dimensionar la rectitud del pensament que en els versos senzills i humils troba la possibilitat de parlar als amics de sentiments, amagats i ocults o senzillament lliures.
Qui ho ha dit que a l’estiu tota activitat es para? Certament l’estiu és un moment on els ritmes vitals s’acomboien als dictats dels biorritmes dels planetes i el procés d’insolació terràquia marca també les nostres vides, ens tornem noctàmbuls si la nit ens ofereix la fresca i la serenor necessàries per a crear, encara que només sigui un mot, per definir l’estat d’ànim amb el que estem o per a fer, de tant d’en tant això sí, algun retrat de societat.
La foscor, el silenci, la recerca d’aquella pau interior, les converses a mitja tarda, són com aquelles virtuts caniculars que cal compartir i veure i saber que en pensa algú de tot plegat, per no esdevenir endogàmic i saber-te llegit, corregit, criticat o estimat. I fer una excursió a la poesia, per a jugar amb el llenguatge i poder dimensionar la rectitud del pensament que en els versos senzills i humils troba la possibilitat de parlar als amics de sentiments, amagats i ocults o senzillament lliures.
