Tot repassant la meva biblioteca, he trobat un poemari antic, del 1991, fa 16 anys, tot just, on sota el títol “Paraules d’un temps”[1] (ISBN 84-86999-42-1), amb d’altres poetes, vaig publicar entre d’altres poesies que recull el poemari, aquest meu poema, que he retrobat, tant de temps després i espero que us agradi:
Reflexions en veu alta (I) -1991-
Amb els ulls tancats i al cel
Els braços oberts, a la llum
Com llençats a un vent imaginari
En la tebior de la nit,
Sento el difícil cant del llop,
Enlairat udol, com un sospir.
Assegut,
Les cames creuades,
Intento descobrir entre els olors
Quelcom de distint
Que penetra als meus sentits,
Lleugers esquitxos
Que trenquen els meus silencis,
Repuntejant-me el rostre,
Sempre amb els ulls tancats…..
[1] Diversos autors i Albert Balada. “Paraules d’un temps”. Editorial Ribera i Rius. Lleida. 1.991
Reflexions en veu alta (I) -1991-
Amb els ulls tancats i al cel
Els braços oberts, a la llum
Com llençats a un vent imaginari
En la tebior de la nit,
Sento el difícil cant del llop,
Enlairat udol, com un sospir.
Assegut,
Les cames creuades,
Intento descobrir entre els olors
Quelcom de distint
Que penetra als meus sentits,
Lleugers esquitxos
Que trenquen els meus silencis,
Repuntejant-me el rostre,
Sempre amb els ulls tancats…..
[1] Diversos autors i Albert Balada. “Paraules d’un temps”. Editorial Ribera i Rius. Lleida. 1.991
