Li atribueixen a Joaquin Sabina, el cantant, el poeta, a qui jo sempre recordo com aquell personatge de la televisió espanyola, que ens feia “coples” socials tot emulant aquells trobadors cec, que la literatura castellana glosa.
Diuen que diu Sabina:
“La poesia fuig, de vegades dels llibres per niar extramurs, al carrer, en el silenci, en els somnis, en la pell, a la runa i fins en les escombraries. On no acostuma a amagar-se mai és en el verb dels subsecretaris, dels comerciants, o dels “primmirats” de la televisió. “
Diuen que diu Sabina:
“La poesia fuig, de vegades dels llibres per niar extramurs, al carrer, en el silenci, en els somnis, en la pell, a la runa i fins en les escombraries. On no acostuma a amagar-se mai és en el verb dels subsecretaris, dels comerciants, o dels “primmirats” de la televisió. “
