diumenge, 10 de juliol del 2005

La "Natio".

No vulgui deu que pugui fer comparança mai entre les paraules d’Alfonso Guerra i les de José M. Aznar.

Les de Guerra, sustentades en un saber científic que no comparteixo, em mereixen respecte, les d’Aznar, sustentades en una concepció ultramundana i nacionalcatòlica, no me’n mereixen cap de respecte, més aviat em repugnen.

En el fons penso que és una qüestió de lectures, ho deien fa dies des de l’acadèmia d’història, on s’admet que, des d’una perspectiva històrica, el concepte d’Espanya és plural i els antics intel·ligentment en deien les espanyes, per alguna cosa seria.

No fa pas tant, quan? 20, 30 generacions de l’establiment dels decrets de nova planta?

No, no sóc dels que estableixen aquest record històric com un fet reivindicatiu, només ho deixo anar, perquè cal veure les coses amb perspectiva històrica i establir les conseqüències que determinats fets han provocat en l’identitari personal i col·lectiu.

A Aznar li recomanaria llegir, llegir i llegir, vull dir, s’entén, oi? Aprendre a llegir. A Guerra llegir els textos de Eric Hobsbawm, on podria entendre quins són els plantejaments sobre la denominació “natio” del 80% dels catalans, no pot ser que tanta gent s’equivoqui a la vegada, no? O un clàssic: Elie Kedourie.

Demà més