Robert Schuman, ministre francès d’exteriors a la dècada dels 50 i un dels impulsors de la Unió Europea com la coneixem avui, a través de la creació de les primeres Comunitats Europees, nascut a Luxemburg, estaria content de veure com els seus conciutadans apuntalen el procés integrador europeu.
No descobriré res que no hagin ja apuntat els mitjans de comunicació dient que els luxemburguesos han ratificat en referèndum la decisió que ja havia estat presa amb anterioritat pel seu parlament, però si que aquesta aposta del petit país fundador ens dona algunes perspectives que cal tenir presents des de la sociologia política.
A ningú no se li escapa que no és un país qualsevol, amb una renda per càpita superior a la de la mitjana europea i que dobla a la nostra per posar un símil, un país quin nombre d’electors iguala al de la demarcació de Lleida, però del que la seva característica de soci fundador li dona una projecció moral determinada sobre el procés ratificador que, després dels referèndum de França i Holanda podria trobar-se en Stand By.
No descobriré res que no hagin ja apuntat els mitjans de comunicació dient que els luxemburguesos han ratificat en referèndum la decisió que ja havia estat presa amb anterioritat pel seu parlament, però si que aquesta aposta del petit país fundador ens dona algunes perspectives que cal tenir presents des de la sociologia política.
A ningú no se li escapa que no és un país qualsevol, amb una renda per càpita superior a la de la mitjana europea i que dobla a la nostra per posar un símil, un país quin nombre d’electors iguala al de la demarcació de Lleida, però del que la seva característica de soci fundador li dona una projecció moral determinada sobre el procés ratificador que, després dels referèndum de França i Holanda podria trobar-se en Stand By.
Demà més.
