La notícia ens agafa per sorpresa, a Londres, capital olímpica i del G-8, on malgrat tot el govern no ha volgut capitalitzar la gestió de la crisi.
New York al 2001, Madrid al 2004 i ara London al 2005, es van complint les amenaces de les sharies i la voluntat de la Yihad, l’obstinació de la creença en la doctrina de Sammuel P. Huntington i Francis Fukuyama, però també la foto de les Açores i la vella i nova història de l'orient pròxim i mitjà, ens ha dut on som.
Hem aconseguit amb aquesta nova realpolitick fer aparèixer un enemic nou, abans era el comunisme, ara és l’integrisme islamista, amb una diferencia, aquell tenia un territori, aquest no en té i per tant, com l’economia, també és global, i aquest és el perill. Cap estructura dels estats, convencional, pot sostreure’s a la seva acció.
Veieu si més no la facilitat amb que van poder accedir als avions i estavellar-los contra les torres bessones, o com va ubicar els explosius als combois d’Atotxa o com ho han fet ara al metropolità de la capital britànica.
Hem entrat en una nova espiral de guerra, que justifica aquelles teories i hem de mirar de sortir-ne com sigui, perquè això ja no és una guerra convencional, és la sublimació de la por, que provoca aquest tipus d’accions.
Demà més
New York al 2001, Madrid al 2004 i ara London al 2005, es van complint les amenaces de les sharies i la voluntat de la Yihad, l’obstinació de la creença en la doctrina de Sammuel P. Huntington i Francis Fukuyama, però també la foto de les Açores i la vella i nova història de l'orient pròxim i mitjà, ens ha dut on som.
Hem aconseguit amb aquesta nova realpolitick fer aparèixer un enemic nou, abans era el comunisme, ara és l’integrisme islamista, amb una diferencia, aquell tenia un territori, aquest no en té i per tant, com l’economia, també és global, i aquest és el perill. Cap estructura dels estats, convencional, pot sostreure’s a la seva acció.
Veieu si més no la facilitat amb que van poder accedir als avions i estavellar-los contra les torres bessones, o com va ubicar els explosius als combois d’Atotxa o com ho han fet ara al metropolità de la capital britànica.
Hem entrat en una nova espiral de guerra, que justifica aquelles teories i hem de mirar de sortir-ne com sigui, perquè això ja no és una guerra convencional, és la sublimació de la por, que provoca aquest tipus d’accions.
Demà més
