dimecres, 6 de desembre de 2006

Constitució de 1.978. Pacte: República coronada


Una constitució democràtica feta a partir d'un gran pacte no escrit, dels hereus de la dictadura, per als fills de la dictadura i per als nets del futur. L’any 1.978 jo tenia 18, era la meva primera experiència democràtica, després d’un curta lluita antifranquista i també de reivindicació catalanista de la mà dels moviments de la cultura popular. No ho recordo bé, però és segur que no era encara prou conscient, coses de l’esperit revolucionari de la joventut, de la transcendència futura del text del que avui en commemorem ja 28 anys, el de més llarga durada en la vida constitucional democràtica espanyola.

Avui és un moment en el que cal començar a repensar la proposta que ens van deixar els pares de la Constitució, és moment primer de veure com van saber adequar el llenguatge constitucional a una època en la que els sabres i les sotanes encara tenien un pes important, per tant amagat en el text, quasi com entre línies, milimetradament, com en les obres dels constructors de catedrals, hi trobem permanents missatges que ens assimilen el text al de les repúbliques contemporànies i alhora ens recorden permanentment la essència bàsica de la democràcia i la llibertat.

La influència dels models constitucionals francès, germànic, italià i fins i tot britànic, poden esser vistes en tots i cadascun dels articles, la triada republicana i també la rosa es veuen en la inspiració de la majoria dels articles d’aquest text que és un dels més moderns de l’Europa contemporània i que planteja i reconeix no pocs drets nous i vells, i per tant palesa una vigència que amb una acurada interpretació ni literal ni restrictiva, ens podria servir encara per que arribés a ser centenària.

Cal reformar-la?, si no és per millorar el sistema, és a dir per a fer un pas endavant, que encara no es planteja la societat espanyola, com és el canvi del model d’Estat, de la monarquia parlamentària a República federal, que hauria de ser un dels motius principals i únic, diria jo que no cal, perquè incorporar el nom de les Comunitats Autònomes o la Reforma del Senat són accions de política institucional que poden ser fetes amb una Llei orgànica i continuarien formant-ne part del corpus constitucional.