dissabte, 23 de desembre de 2006

Els "versos d'or", un codi moral!


Diuen que Pitàgores de Samos, (569 ac/ 475 ac), que fundà una escola filosòfica a Croton on s'aplegaven deixeples d'ambós gèneres, en dos grups de seguidors els matematikoi (que hi residien) i els akousmatikoi (que dormien a casa seva), va escriure aquests versos que són de fet un codi de condi de conducta, un codi moral, vigent avui en dia.



Honora en primer lloc, i venera, als deus immortals,

a cadascun d’acord amb el seu rang.

Respecta després el jurament, i reverencia als herois il·lustres,

i també als genis subterranis:

acompliràs així el que les lleis manen.


Honora després als teus pares i als teus parents de sang.

I dels demés, fes-te amic del que despunta en la virtut.

Cedeix a les paraules gentils i no t’oposis als actes profitosos.

No guardis rancúnia a l’amic per una falta lleu.


Aquestes coses fes-les en la mesura de les teves forces,

doncs allò possible es troba a prop d’allò necessari.

Compenetra't en acomplir quests preceptes,

però atén-te a dominar primer de tot les necessitats del teu estomac i del teu somni,

després les arranques dels teus apetits i de la teva ira.


No cometis mai una acción vergonyosa,

ni amb ningú, ni a soles:

Per sobre de tot, respecta’t a tu mateix.

Tot seguit exercita’t en practicar la justícia, en paraules i obres,

aprèn a no comportar-te sense raó mai.


I sabent que morir es la llei fatal per a tots,

que las riqueses, unes vegades et plagui guanyar-les i altres et plagui perdre-les.

Dels patiments que arriben als mortals por diví designi,

la part que a tu correspon, suporta-la sense indignació;

però és legítim que li busquis remei, en la mesura de les teves forces;

perquè no son tantes las desgràcies que cauen sobre els homes bons.


Moltes son las veus, unes indignes, altres nobles, que venen a ferir l’oïda:

Que no et destorbin ni tampoc et tornis per a no escoltar-les.

Quan escoltis una mentida, suporta-la amb calma.

Però allò que ara vaig a dir-te es precís que ho acompleixis sempre:

Que ningú, per allò que digui o faci, et mogui a fer o a dir res que no sigui lo millor per a tu.

Reflexiona abans d’obrar per a no cometre tonteries:

Obrar i parlar sense discerniment és de pobres gents.


Tu en canvi sempre faràs lo que no pugui danyar-te.

No entris en assumptes que ignoris,

més aprèn lo que és necessari:

tal es la norma de una vida agradable.

Tampoc descuidis la teva salut,

tingues moderació en el menjar o en el beure,
i en l’exercitació del cos.

Per moderació entenc lo que no et faci mal.

Acostuma’t a una vida sana sense maledicència

i guarda’t de lo que pugui atreure’t a l’enveja.


No siguis dissipat en les teves despeses com fan els que ignoren lo que es honradesa,

però no per això deixis de ser generós:

res hi ha de millor que la mesura en totes las coses.

Fes doncs lo que no et danyi, i reflexiona abans d’actuar.


I no deixis que el dolç somni s’ apoderi dels teus lànguids ulls

sense abans haver repassa’t allò que has fet en el dia:

"En què he fallat? Què he fet? Quins deure he deixat de complir?"

Comença des del principi i recorre-ho tot,

i reprotxa’t les errades i alegra-te’n dels encerts.


Això és el que cal fer.

Aquestes coses que cal que implicar-se en practicar,

Aquestes coses que cal estimar.

Per elles ingressaràs en la divina senda de la perfecció.

Per qui transmet al nostre enteniment
la font de la perenne naturalesa.


Endavant doncs!

Posa’t a treballar,

no sense abans pregar als déus que et condueixin a la perfecció.

Si observes aquestes coses coneixeràs l’ ordre

que regna entre els déus immortals i els homes mortals,

en que se separen les coses i en que s’uneixen.

I sabràs, com és just, que la natura és una i la mateixa a tot arreu,

per a que no esperis lo que no hi ha que esperar,

ni res quedi ocult als teus ulls.

Coneixeràs als homes,

víctimes dels mals que ells mateixos s’imposen,

cecs als bens que els rodegen, que no escolten ni veuen:

son pocs els que saben alliberar-se de la desgracia.


Tal es el destí que destorba l’esperit dels mortals,

com boles d’infants roden de un costat a un a altre,

oprimits por mals innumerables:

perquè sense advertir-ho els castiga la discòrdia, l

a seva natural i trista companya, a la que no s’ha de provocar,

sinó cedir-li el pas i fugir d’ella.


Oh pare Zeus!

De quants mals no alliberaries als homes si solament els fessis veure a quin dimoni obeeixen!
Però per a tu, tingues confiança,

perquè d’una divina raça estan fets els essers humans,

i hi ha també la sagrada naturalesa que els mostra i descobreix totes les coses.

De tot el que, si prens lo que et pertany,

observaràs els meus manaments, que seran el teu remei,

i lliuraran la teva anima de tals mals.


Cal abstenir-se en els aliments como hem dit,

sigui per a les purificacions, sigui per a l’ alliberament de la teva ànima,

jutja i reflexiona de totes les coses i de cadascuna,

aixecant en alt la teva ment,

que és la millor de les teves guies.

Si cuides el teu cos per a volar fins als lliures orbes de l’ èter,

seràs un déu immortal, incorruptible, ja no subjecte a la mort.