divendres, 11 de desembre de 2009

Aires enrarits


Al carrer es respira un aire enrarit, lluny, molt lluny de la visió “bonista” que tan al tres governs de la Generalitat, com al govern central es prodiga. La coerció feixista de legislar fins a la temperatura dels locals, com si l’energia fos gratuïta, o com algú deia la supressió de fins els “ous kinder”, el símbol de tota una generació, dóna a entendre, bromes a banda, que la rosa comença a pansir-se.

Si, ja ho se, jo vaig contribuir a un determinat model durant 22 anys*, és cert, no ho nego i a banda reivindico la meva tasca en la conformació d’una opinió social i un model de convivència d’Espanya i de Catalunya, això sí menystingut per la meva formació acadèmica, però, sincerament, no tinc res a veure a hores d’ara, no ja amb la suposada direcció ideològica, d’existir, com tampoc amb tant d’oportunista com deambula per les essències de la política o directament res a compartir amb la pitjor classe política governant de la història i en això podríem entrar a dilucidar fins a quin temps ho determinem.

M’avergonyeixen i molt, des de Barcelona a Madrid, també a Lleida i si a mi m’avergonyeixen a la resta dels ciutadans la seva manca de respecte, prepotència i manta vegades ineptitud poden acabar aconseguint, potser ho pretenen, que la gent arribi al convenciment que aquesta democràcia dirigista ja té referents anteriors, en el que alguns líders actuals van créixer i van començar a fer carrera....


* vaig trencar la meva relació amb el PSC el 19 de gener de 2009.