diumenge, 6 de desembre de 2009

Com qui diria


Som llogaters de les ombres que governen els passadissos de l’ànima, on s’incardina el passat i el present, definint el personatge que ens és donat de representar en el damer en la que el destí es permet de jugar amb nosaltres ara davant, ara darrera, ara al costat, ara escac i mat, i aleshores cau la fitxa com descontrolada, sense vida, deixada de la mà de qui la controla, buida, morta, rebotant rítmicament sobre el tauler, mentre la resta de les fitxes ho miren i emmudeixen, pensant que a elles no els hauria de passar mai, perquè la partida encara té joc, diuen entre dents, immòbils en el seu rectangle mil·limetrat, i resant a l’espera que el joc continuï, perquè el rei esdevingui protegit i protector i alhora es permeti de guanyar, davant d’un adversari, o dos o deu, que del terra quadriculat estant, se’n veuen molts d’adversaris, molts més dels que es veuen des dels ulls de qui guia la partida, mentre, en aquesta ignorància comença aquesta viatge de no retorn.... llogaters com som de les ombres, un dia i un altre, sabent que les essències ens banyen, com qui es banya entre bambú i aigües verges, com qui diria....