De germà a germà, vostre, en la vida i en la mort...
dissabte, 2 de març del 2013
Una cita: Albert Einstein
dimarts, 15 de març del 2011
Una cita: Albert Einstein

“Molt aviat vaig prendre consciencia de la insignificança de les aspiracions i il·lusions que aclaparen sense descans a la gran majoria dels homes al llarg de tota la seva vida. Tampoc vaig tardar en veure com de cruel era aquesta inquietud, quina duresa es disfressava aleshores d’hipocresia i de grans paraules, millor que avui. La necessitat condemna a participar en aquesta carrera per la supervivència, però encara que resolgués les necessitats físiques, no satisfeia a l’home com a esser que pensa i sent.”[1]
[1] Einstein, Albert. Aubiographical notes, Paul A. Schilpp. Open court ed. La Salle III. 1949. citat a Sanchez Ron, José Manuel “Albert Einstein obra esencial / crítica”Ed. Crítica. 2005. Barcelona. pag. 43
dijous, 31 de desembre del 2009
Una cita: Albert Einstein

“Sense cap vacil·lació respondré que hi ha un camí correcte i que nosaltres som capaços de trobar-lo”[1]
[1] Einstein, Albert. Mis ideas y opiniones. Antonio Bosch, Editor. 2000. Barcelona. Pg. 245, de l’article publicat l’any 1931 per Cambridge University Press, “James Clerk Maxwell: A commemoration volume”
dimecres, 23 de setembre del 2009
Eclecsis cíclica, sociologia i història, breus apunts.

La memòria acostuma a ser fràgil, més que no pas dèbil i la remembrança de qualsevol fet en la vida d’una persona es revesteix d’una aura eclèctica que de vegades desdibuixa la realitat mateixa fent de tot plegat un engany, tot i que no és així, la nostra mateix complexió cerebral acostuma a dibuixar el nostre passat en clau de present, vist des de la perspectiva de les nostres experiències, de la nostra formació, de la nostra cultura, de les nostres relacions i la perspectiva mateixa des de la que va ser observat o participat el fet de que es tracti.
[1] Gamboa Rios , Jorge. Mas allá de la Relatividad de Einstein. Edic. Departamento de Fisica de la Universidad de Santiago de Chile. Campaña de Divulgación de la Ciencia y la Tecnología: ¿Cuáles fueron los aportes de Einstein en 100 años?. 2006
[2] Álvarez Menendez, Rosa Ana. Sistemas de signos no verbales en los esperpentos: análisis semiológico. Volum 43 de Problemata literariaEdition Reichenberger, Kassel. RFA. 1998. pag. 47 y 50.
[3] Abuela, Alberto. Empédocles, el último arcaico. Revista Symbolos. 2009.
[4] Gallino, Luciano. Diccionario de Sociologia. Siglo XXI, Madrid. 1995. Pg. 484
[5] Gallino, Luciano. La società: perché cambia, come funziona: un'introduzione sistemica alla sociologia, Paravia, Torino, 1980.
dijous, 30 de juliol del 2009
Una cita: Albert Einstein

“Quina estranya sort la de nosaltres els mortals!, som aquí per un breu període de temps; no sabem amb quin propòsit, encara que de vegades ens sembla que ho intuïm; però no fa falta reflexionar molt per a saber, en contacte amb la realitat quotidiana, que un existeix per a altres persones: en primer lloc per a aquells de quins somriures i de quin benestar depèn la nostra pròpia felicitat, i després, per als molts, per a nosaltres desconeguts, a quins destins estem lligats per llaços d’afinitat.” [1]
[1] Einstein, Albert. Mis ideas y opiniones. Antonio Bosch Editor. Barcelona. 2002. Pag. 7. . apartado: El mundo tal y como yo lo veo publicado también en el “Forum and Century”, vol. 84 pag. 193-194. nro. 13 Filosofías actuales y en Living Philosophies, pag. 3-7, New York. Simon & Schuster.
dilluns, 19 de maig del 2008
Homo platonicus secundum Diogenem

A la foto Rafael de Campalans
Segurament aquell modest empleat de l’oficina de patents que en la seva adolescència es va interessar pel càlcul infinitesimal, és en bona part responsable de la interpretació científica futura de les seves aportacions a la física, però en resulten especialment interessants els contactes que va tenir amb l’enginyer Rafael de Campalans, aleshores Conseller de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, en un sopar que aquest li va oferir el 27 de febrer de 1.923, a Barcelona, amb un menú escrit en terminologia llatina que, diuen, oferia un enigma en cada plat[1]: Homo platonicus secundum Diogenem cum jure Michelsoniense, Malum parvum cum Doppler effectu, Fructus Galilei, Caffea sobraliensis cum spirituosibus liquoribus et vectoribus tabacalibu, una broma dels seus col·legues els científics catalans o un codi?
[1] Font. Carmen Morán. Diari EL PAÍS- 11-08-2005.
dijous, 6 de setembre del 2007
Relativitats
Si la nit t’acompanya encara que faci fred i després d’un bon àpat, en els racons del jardí, seus davant d’un bon glop d’absenta, descobreixes, segurament aquella complicitat que abasta no poques matèries, que abasta, tanmateix un territori sense límits en el que compartir tot un catàleg de ítems que ens transporten a un nou món, distint, especial, radicalment especial, com allò nou, que descobreixes en algú al qui ja creies especial.
Les hores es transformen en moments eterns, fins al punt en el que podria fins i tot perdre’s la noció del temps en si mateix, si no fos perquè reps avisos que et diuen que es fa tard, o potser aviat, vés a saber que succeeix en realitat , en aquell entorn que ens va descriure Einstein, a partir de la relativitat mateixa del temps.