dilluns, 19 de maig de 2008

Homo platonicus secundum Diogenem


A la foto Rafael de Campalans


Diuen els que coneixen del tema, que aquella senzilla formula va canviar el món, E=mc², el concepte que relaciona massa i energia i que els fa intercanviables. Déu me’n guardi d’aventurar-me en els models de la física, seria alguna cosa més que agosarat per part meva, però aquest senzill teorema que ens canvia el món a partir de les investigacions que inicia el científic alemany Albert Einstein ara fa un segle, ens porten, inexorablement a la societat de la que avui en dia gaudim, a partir de les seves aplicacions i interpretacions.

Segurament aquell modest empleat de l’oficina de patents que en la seva adolescència es va interessar pel càlcul infinitesimal, és en bona part responsable de la interpretació científica futura de les seves aportacions a la física, però en resulten especialment interessants els contactes que va tenir amb l’enginyer Rafael de Campalans, aleshores Conseller de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya, en un sopar que aquest li va oferir el 27 de febrer de 1.923, a Barcelona, amb un menú escrit en terminologia llatina que, diuen, oferia un enigma en cada plat[1]: Homo platonicus secundum Diogenem cum jure Michelsoniense, Malum parvum cum Doppler effectu, Fructus Galilei, Caffea sobraliensis cum spirituosibus liquoribus et vectoribus tabacalibu, una broma dels seus col·legues els científics catalans o un codi?


[1] Font. Carmen Morán. Diari EL PAÍS- 11-08-2005.