dijous, 6 de setembre de 2007

Relativitats

Obrir el cor a noves experiències, sincerar-te amb algun amic o amiga que es recrea en la teva particular visió de les coses, en la teva dimensió personal i el teu paper en el context social i polític, em descobreix de cop una nova dimensió de les relacions humanes, en les que l’apartat discursiu s’eleva a altes cotes d’expressió dialèctica, on el que menys importa és el temps que hom dedica a recrear-se en aquesta aptitud humana que és la comunicació i l’anàlisi, a la vegada de perspectives i experiències, de models emprats o de les percepcions viscudes o per viure.

Si la nit t’acompanya encara que faci fred i després d’un bon àpat, en els racons del jardí, seus davant d’un bon glop d’absenta, descobreixes, segurament aquella complicitat que abasta no poques matèries, que abasta, tanmateix un territori sense límits en el que compartir tot un catàleg de ítems que ens transporten a un nou món, distint, especial, radicalment especial, com allò nou, que descobreixes en algú al qui ja creies especial.

Les hores es transformen en moments eterns, fins al punt en el que podria fins i tot perdre’s la noció del temps en si mateix, si no fos perquè reps avisos que et diuen que es fa tard, o potser aviat, vés a saber que succeeix en realitat , en aquell entorn que ens va descriure Einstein, a partir de la relativitat mateixa del temps.