Quietuds

Els vols de l’ànima en cercles, com els antics auguris en la recerca del sentit de les coses. als seus peus, de qui retorna de les ancestres memòries, una i una altra vegada, en la tendror verdonida dels camps que ja dauren. El clam de l’àliga esperona els núvols i els aparta per poder gaudir de la seva esplendor, la de l’astre que pentina els mars, els dibuixa i caloreja de les escates que venten les planúries esquiles dels senyorius del silenci, albors de canvi, en les càlides vorades. Visions que planen sobre tots nosaltres, llunyanes i belles en les que reunir passat i present, nord i sud, orient i occident. Vols de l’ànima, clams de l’àliga, presagis...Solstici, l’astre rei s’embadaleix dels cels estant....mentre. no destorbem la quietud que el dia senyoreja les hores que pentinen l’aire: estiu, revolta.....

les noves tecnologies i la política: una altra manera de transformació

A la foto un moment en la intervenció d'Aintzane Conesa, a qui cal agraïr les vàries referències que ha fet a les meves opinions en la seva intervenció

Analitzar, apuntar, llegir, opinar, establir una dialèctica sobre alguna cosa que no ha estat plantejada fins ara, que ho fem els bloggers des d'un plantejament gens convencional, a partir dels blogs, les bitàcoles, els diaris, diferents denominacions de una mateixa cosa, una pàgina on es plantegen les reflexions indiduals, no iguals, que hem debatut al llarg del cap de setmana, dins de les jornades "blogs + ciudadania".

València, una ciutat acollidora que ben aviat tindrà com alcaldesa a Carmen Alborch, amb qui he tingut oportunitat de compartir cafè, m'ha permès de donar una forta abraçada a Lourdes Muñoz, diputada barcelonina al Congrés dels Diputats, i petar la xerrada amb l'experimentada blogger Aintzane Conesa, Regidora de Sant Cugat i Politòloga com jo (a la que per cert cal felicitar per la seva nova funció a Presidència), qui m'ha fet recordar la nostra funció social, la nostra aposta transformadora a partir dels principis ideològics que compartim i respecte i en essència de la tríada que composen: la llibertat, la igualtat i la solidaritat, sense cap guanyador concret, solzament tratactant el jo social que és el que ens obliga a lluitar per una societat millor, empàtica amb tots i cadascún dels individus en els que incidim.