Temps de misteri, finestrejant....

Fotografia original de Montse Esteba

En les primaveres atardorades, i ja em dispensaran el neologisme i potser l’errada semàntica, plau de recórrer els carrers humits i notar aquell humiditat que regalima per tot, freda, esmunyedissa, que et fa entrar en contacte amb els cels ennegrits en els oratges maldestres que destrien aquests dies, sembla, per arrabassar-li al sol el seu reialme novament estrenat.  T’atures, i pots escoltar el colpejar de la calamarsa en la solitud dels carrers, on de tant en tant el clam d’aquell gos que li crida a l’aire, trenca la quietud inerme del recolliment laic.    En dies com aquests, on els àpats s’eternitzen en sobretaules acadèmiques i d’anàlisi, hi apareix, entre d’altres el nou llibre d’ Alejandro  Jodorowsky,  xilè que passa bona part de la seva vida a Mèxic i decideix afincar-se a París, que entusiasma a un contertul·lià. Potser m’entusiasma més la conversa sobre les essències del mar i l’efecte que produeix en els essers humans, de fet a mi m’encanten les galernades, aquelles onades que topen contra els murs de formigó de les andanes dels ports i aixeca tones d’aigua espumosa que cauen a pes sobre els passejos de marina; sembla estrany això en un home de terra endins, potser les arrels marineres fan el seu efecte de tant en tant, o potser és aquest meteor estrany que ens apaivaga les florides dates de la resurrecció cristiana.  Un temps de misteri en el que si desentranyem l’entrellat de  tot plegat, potser no deixa de ser un clam gens mistèric a l’abandó de la simplicitat aristotèlica com la recerca d’una espiritualitat suprema que ens transporta a un renaixement d’un ser, d’una nova consciència. Mentre, també aquella malta d’agradable sabor, et fa sentir per un moment esclau d’instants materials, que cal, perquè no?, gaudir en tota la seva intensitat.... No és possible veure caure el sol en l’horitzó i deixar-te embadalir per la lluminària que colpeja els núvols estants, perquè aquests s’han ensenyorit del cel engrissat i fosc, galernenc diria jo, de la terra endins del cronista...... 

França, primera volta, el centre s’enfonsa i la dreta es consolida

El nostre veí país consolida aquella vella tradició gaullista amb una esquerra forta però amb menys força de la prevista per assumir una cohabitació. La primera volta de les legislatives, on només una petita part dels candidats, si assoleixen el 50% de sufragis en la seva circumscripció i representen a una quarta part del cens resulten elegits, la resta, la gran majoria, haurà de tornar a la segona volta, on només hi concorren els candidats que hagin superat els 12,5% dels sufragis o els dos millors posicionats.

Així les coses i mantenint un resultat aproximat al 25% dels sufragis, el Partit Socialista veu com la seva massa electoral no es mou i com, malgrat tot, fins i tot recollint una part del vot d’esquerres, difícilment podrà assolir el 39% de la UMP. El cert és que el projecte centrista de Bayrou, un dels garants del projecte PDE, s’ha enfonsat, i difícilment cap dels seus candidats podrà anar a la segona volta, de manera que el vot de l’antiga UDF ha anat al seus nínxol natural, a l’entorn de la majoria presidencial.

És probable que el plantejament de nominar un govern de tecnòcrates, no esperant ni tant sols al relleu en l’assemblea nacional francesa, ha fet el seu treball en l’imaginari col·lectiu dels francesos que es van mobilitzar i molt en les eleccions presidencials, que abasten en aquell imaginari la realitat francesa, tot i que es tracta d’un règim semi-presidencial, no pas presidencialista com l’americà. Tot i així, els resultats de la participació que han baixat prop de 25 punts fins al 60% posa de manifest l’esgotament d’un electorat que en a penes un mes ha hagut d’anar a votar Quatre vegades, dues eleccions les presidencials i les legislatives a dues voltes respectivament.

La recuperació el vot d’esquerres, que encara gaudeix de l’impuls donat per Ségolène Royal, segurament tindrà una bona representació a l’Assemblea, de manera que podrà fer una tasca d’oposició adequada a la força parlamentària que tindrà, probablement 45% dels electes, mentre que la majoria parlamentària serà la governamental, amb el que Nicolàs Sarkozy rep un xec en blanc dels francesos per estimular una política radicalment escorada a la dreta, lliberat dels antics elefants i assumint, com en el seu dia ho va fer Miterrand, aquell punt d'honor de la “grandeur”.

Dommage, ou pas?

Recupero els resultats que facilita el Ministeri de l'interior francès que posa de manifest que la maniobra de Bayrou era encertada en dir que no votaria Sarkozy, però tampoc afirmant-se votar per la candidata Royal, el que posa de relleu, vist l'augment de vot blanc o nul, que és presumible que el 3% de votants haurien utilitzat la fòrmula de vot en favor de Bayrou que no era present en la lluita electoral, de manera que farien el seu vot invàlid.

De tota manera també sembla cert que no tot el vot possible de l'extrema esquerra hagi fet suport a la candidata socialista i no tot el vot del Front Nacional que havia estat cridat a l'abstenció és possible que ho hagi fet.

És molt probable que l'acord en torn de Royal esdevingui, segurament una cursa de lideratge per a "refundar" el socialisme francès que el permeti ser capaç de poder aglutinar una gran força que abasti des de el centre esquerra fins a l'extrema esquerra, partint això si del paper central que hauria de mantenir un partit, el PS, que aconsegueix de tenir el 46,91% en les presidencials i que el situen per tant de nou en la òrbita de la direcció de la política francesa, si són capaços de mantenir el tensionament necessari cara a les legislatives del mes de Juny.

Segurament aquesta prova que ha definit una nova manera d'intervenció en campanya de les TIC's, evidencia una vegada més que la despesa electoral que significa una campanya des d'una perspectiva de mercat no tindria cap sentit a tenor de la productivitat que se'n treu, és clar a sensu estricta un cop coneguts els resultats.

RESULTATS DE L'ELECTION PRESIDENTIELLE

DIMANCHE 6 MAI 2007

France entière (résultats partiels à 23:34 portant sur 92 départements et collectivités d'outre-mer)



Nombre % Inscrits
Inscrits 33 270 713 100,00
Abstentions 5 134 893 15,43
Votants 28 135 820 84,57

Nombre % Votants
Blancs ou Nuls 1 228 367 4,37
Exprimés 26 907 453 95,63

Voix % Exprimés
M. Nicolas SARKOZY 14 284 844 53,09
Mme Ségolène ROYAL 12 622 609 46,91

RAPPEL DES RESULTATS 1er tour
DIMANCHE 22 AVRIL 2007 Nombre % Inscrits
Inscrits 44 472 834 100,00
Abstentions 7 218 592 16,23
Votants 37 254 242 83,77

Nombre % Votants
Blancs ou Nuls 534 846 1,44
Exprimés 36 719 396 98,56

Voix % Exprimés
M. Olivier BESANCENOT 1 498 581 4,08
Mme Marie-George BUFFET 707 268 1,93
M. Gérard SCHIVARDI 123 540 0,34
M. François BAYROU 6 820 119 18,57
M. José BOVÉ 483 008 1,32
Mme Dominique VOYNET 576 666 1,57
M. Philippe de VILLIERS 818 407 2,23
Mme Ségolène ROYAL 9 500 112 25,87
M. Frédéric NIHOUS 420 645 1,15
M. Jean-Marie LE PEN 3 834 530 10,44
Mme Arlette LAGUILLER 487 857 1,33
M. Nicolas SARKOZY 11 448 663 31,18

França, participació alta: sorpasso 2.0?

Les anàlisis d’unes eleccions és alguna cosa més seriosa que la que fan aquelles i aquells que desconeixen el contingut de la matèria en qüestió. Si ens molestem en recórrer a les dades que la versió francesa del CIS, el CEVIPOF ens facilitava al més de Febrer d’enguany, sobre el perfil ideològic de l’electorat francès per una banda i sobre la intenció consolidada de vot, no oblidem que la societat francesa és una de les més ideologitzades del món i ho demostra la tradicional altíssima participació, com ho reflecteix avui un treball periodístic del diari francès Le Monde, veuríem que és un error, com ja he dit en altres fòrums, d’analitzar les eleccions presidencials franceses des d’una perspectiva de la proporcionalitat que estableix els nostres models hispànics, perquè no ens hi podem aproximar a un model que no és el nostre amb una perspectiva equivocada que, en molts casos una interpretació sesgada.

És cert, totes les enquestes publicades donen una ampla victòria al conservador Sarkozy, però hi ha tantes variables que incidien en el factor final del recompte que seria difícil hores d’ares per un científic social d’aventurar un pronòstic, de fet els politòlegs no ens aventuraríem mai a plantejar futuribles, perquè escapen de qualsevol hipòtesi plausible. Altra cosa és valorar el que us deia el perfil ideològic francès que abasta tot l’espectre i no pas amb elements residuals, sinó des d’una perspectiva en que tots els nínxol tenen el se pes específic i mesurable, de manera que, també cal establir una diferència palpable entre les dimensions i variables que concorrèssin en una primera volta on tothom juga la seva pròpia carta a una segona volta en la que cal aglutinar vot ideològicament pròxim o no.

El fet doncs de que és produeixi un increment considerable de la participació, com ho reflecteix la dada del Ministeri de l'Interior francès, dona a entendre l’interès que desperta el resulta final que en resulti i com que ambdós candidats han cridat a la participació em seria difícil d’aventurar el perfil ideològic, tot i que si us he de ser sincer, fins i tot pecant de poca objectivitat, us he de dir que analitzant els discursos d’un i altre candidat, ha estat la candidata socialista la que ha fet una crida convençuda i no de manual, reivindicant el vot com una variable republicanista.