Certament no poden ser traduïts sota cap concepte els resultats electorals d’uns comicis respecte d’altres que no siguin del mateix contingut electoral: unes legislatives, respecte d’unes municipals, per exemple. Aquest axioma de la sociologia electoral porta als analistes a avaluar sempre les dades precedents per poder projectar comparatives i les noves derivades d’altres processos electorals son avaluables només a partir de les masses electorals com a referències exclusivament a partir d’un determinat procés.
Hom però en el cas de França, on la tradició política fa que bona part de la “noblesa” francesa, si entenem aquesta meva boutade com una referència als electes legislatius, tenen, per manca d’incompatibilitat una relació directe amb el seu llogaret, uns 8.000 ajuntaments al veí país, que a més de conformar bona part de la classe política francesa, també configura i prefigura la cambra d’elecció secundària, el Senat.
Així doncs, mantenir l’axioma de la ciència política no és possible en el pentagrama, i tot i que no hi ha hagut pas una clara victòria per part del PS respecte de la UMP, el partit del president Sarkozy, certament s’ha produït la recuperació de ciutats significades com ara Toulouse o Strasbourg quan hores d’ara s’estan encara realitzant els escrutinis de les municipals i cantonals franceses, el que diuen alguns analistes, fonamentalment de l’àmbit de la comunicació, com no podia ser d’una altra manera, que és directament proporcional a la baixada en el nivell de popularitat del president de la República.
Les característiques fonamentals d’aquestes eleccions municipals i cantonals franceses serien el model paritari absolut de llista home/dona, sense altre possibilitat, com ho determina la llei 2007-128 de 31 de gener de 2007 que va modificar l’article L264 del Codi electoral i que determina que “la llista (dels candidats) serà composada alternativament per un candidat de cada sexe”; aquesta modificació legislativa respon, per altra banda a la inicial reforma constitucional del codi electoral i la constitució fet al 1999 que establia un model similar al espanyol tot i que establia que en grups de sis candidats hi ha d’haver el nombre igual de homes i dones. Aquella reforma, la de 2007, entrava en funcionament en aquest procés de març 2008.
Una altra novetat des del punt de vista terminològic seria la catalogació de les llistes que seria feta pel Ministeri de l’interior francès per a les comunes (ajuntaments en la terminologia republicana francesa) de més de 3.500 habitants, on el decret 2001-777 de 30 d’agost de 2001 determina que les graelles de determinació política a les que s’han d’adscriure els partits i coalicions i que significa per tant que els moviments o partits sense etiquetes no serien doncs acceptats per les prefectures en el dipòsit de les llistes. Així els quadrants ideològics son en aquestes municipals: Extrema esquerra, comunista, socialista, radical d’esquerra, divers d’esquerra, verds, ecologista, regionalista, altres, Moviment demòcrata, majoria per un nou centre, unió per un moviment popular, divers de dreta, front nacional i extrema dreta.
Després de la reforma de l’elecció del senat amb la llei 2003-697 de 30 de juliol de 2003, els senadors son elegits pels grans electors amb sufragi universal indirecte el 52% dels escons i per sufragi universal directe el 48%, 343 escons en total. En el procés d’elecció indirecta participen un total de 577 diputats, 1.870 consellers regionals (diputats regionals), 4.000 consellers generals (diputats provincials) i 142.000 delegats dels consells municipals. Vet aquí la importància dels resultats municipals per a la determinació de la segona cambra amb funcions legislatives d’acord amb l’article 24 de la Constitució francesa de la cinquena República.
Hom però en el cas de França, on la tradició política fa que bona part de la “noblesa” francesa, si entenem aquesta meva boutade com una referència als electes legislatius, tenen, per manca d’incompatibilitat una relació directe amb el seu llogaret, uns 8.000 ajuntaments al veí país, que a més de conformar bona part de la classe política francesa, també configura i prefigura la cambra d’elecció secundària, el Senat.
Així doncs, mantenir l’axioma de la ciència política no és possible en el pentagrama, i tot i que no hi ha hagut pas una clara victòria per part del PS respecte de la UMP, el partit del president Sarkozy, certament s’ha produït la recuperació de ciutats significades com ara Toulouse o Strasbourg quan hores d’ara s’estan encara realitzant els escrutinis de les municipals i cantonals franceses, el que diuen alguns analistes, fonamentalment de l’àmbit de la comunicació, com no podia ser d’una altra manera, que és directament proporcional a la baixada en el nivell de popularitat del president de la República.
Les característiques fonamentals d’aquestes eleccions municipals i cantonals franceses serien el model paritari absolut de llista home/dona, sense altre possibilitat, com ho determina la llei 2007-128 de 31 de gener de 2007 que va modificar l’article L264 del Codi electoral i que determina que “la llista (dels candidats) serà composada alternativament per un candidat de cada sexe”; aquesta modificació legislativa respon, per altra banda a la inicial reforma constitucional del codi electoral i la constitució fet al 1999 que establia un model similar al espanyol tot i que establia que en grups de sis candidats hi ha d’haver el nombre igual de homes i dones. Aquella reforma, la de 2007, entrava en funcionament en aquest procés de març 2008.
Una altra novetat des del punt de vista terminològic seria la catalogació de les llistes que seria feta pel Ministeri de l’interior francès per a les comunes (ajuntaments en la terminologia republicana francesa) de més de 3.500 habitants, on el decret 2001-777 de 30 d’agost de 2001 determina que les graelles de determinació política a les que s’han d’adscriure els partits i coalicions i que significa per tant que els moviments o partits sense etiquetes no serien doncs acceptats per les prefectures en el dipòsit de les llistes. Així els quadrants ideològics son en aquestes municipals: Extrema esquerra, comunista, socialista, radical d’esquerra, divers d’esquerra, verds, ecologista, regionalista, altres, Moviment demòcrata, majoria per un nou centre, unió per un moviment popular, divers de dreta, front nacional i extrema dreta.
Després de la reforma de l’elecció del senat amb la llei 2003-697 de 30 de juliol de 2003, els senadors son elegits pels grans electors amb sufragi universal indirecte el 52% dels escons i per sufragi universal directe el 48%, 343 escons en total. En el procés d’elecció indirecta participen un total de 577 diputats, 1.870 consellers regionals (diputats regionals), 4.000 consellers generals (diputats provincials) i 142.000 delegats dels consells municipals. Vet aquí la importància dels resultats municipals per a la determinació de la segona cambra amb funcions legislatives d’acord amb l’article 24 de la Constitució francesa de la cinquena República.
