Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris essències calmes. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris essències calmes. Mostrar tots els missatges

dissabte, 24 de maig del 2008

Cercar


Cercar en l’infinitud de la bondat aquell principi que ens descrigui el perquè dels trànsits permanents en el pensament i les essències, seria com cercar aquella gota d’aigua que lluenteja en mig de les paraules que esgoten els mites. Cercar la mira de complicitat resulta de vegades poc més que decebedorament absurd si el món que hom coneix i el món que hom desitja no és necessàriament coincident, aleshores on podies haver trobat aquella posició de rigor hi descobreixes misteris que se saben descoberts, simplicitats en aquell escenari que és la vida.

divendres, 28 de desembre del 2007

Presències

Vall on el silenci s’escola entre les fulles dels tarongers, on el sol acaricia la rodonor de les formes i l’olor, aquella olor sinuosa de les flors de la taronja replenant l’aire de les essències calmes, mentre els sentits exploten a l’acidesa del missatge; potser al nord el fred no ens deixa sentir la primavera perpètua del sud i el llevant, en tot cas els seus aromes, a neu i fred, ens glacen els pensaments i ens acaricien les galtes, com antuvi ho feien els canelobres que penjaven del pont, esperant ser moguts per la quitxalla tot jugant i deixant-s’hi les mans humides que després cercaven les llars de foc. L’hivern ens abraça, com una familiar que va a sopar i se’ns emporta aquella energia que gastem per fer caliu a l’entorn de taules ben parades, de brous fumejant, de carn d’olla que potser servirà per a fer croquetes l’endemà...; ho recordeu tot això?, que lluny que ens queda i que a prop a la vegada, com d’a prop en el temps i en el sentiment, amb les absències que planegen sobre les nostres presències i ens dibuixen un somriure, tot sabent que hi son a prop, ben a prop, fent de guia, de vegades, no sempre, però de vegades....