La lluna creix...

La lluna creix o minva, com un joc al que l’univers convida, i en el seu trànsit, esdevé curosa, molt curosa, manlleva l’aigua recreant paisatges, per després deixar-la fluir, els seus mesos són els de la vida, també els de la terra, mentre resta enllà impassible: ara nova, ara vella, tot fent com una mica de mare de tots nosaltres des de la seva solitud infinita, des del seu silent estar, camí de llum...

© Albert Balada

12-02-2014

Fluir...

Fluir com el riu, en calma acaronant les ribes, rebent i donant nutrients que alimenten i l'alimenten fins arribar al lloc on es connecta amb el tot, sabent-ne del seu curs benèfic i de vida...

© Albert Balada

12-01-2014

Una cita: Plató

“Sòcrates es va asseure i va dir:

-Estaria bé, Agatón, que la saviesa fos una cosa de tal natura que, en posar-nos en contacte uns amb els altres fluís de lo més ple a lo més buit de nosaltres, com flueix l’aigua en les copes, a través del fil de llana, de la més plena a la més buida.”[1]

---

[1] Plató. El Banquet. Icària Literària. Barcelona. 1982. Diàleg de Sòcrates amb Aristodemo i Agatón