Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris glòria. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris glòria. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 de juliol del 2013

Tingues en compte...


Fotografia del Claustre del Monestir de Ripoll original de Josep Roig.

“Tingues en compte el moment i cuida’t del mal, i no tinguis vergonya de tu mateix. Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat, i hi ha una altra vergonya que és glòria i gràcia. No et perjudiquis per tenir en compte als demés, i que la vergonya no et provoqui la teva caiguda. No deixis de parlar quan sigui necessari, ni amaguis la teva saviesa. Perquè la saviesa es reconeix en les paraules, i la instrucció, en la manera de parlar. No diguis res contrari a la veritat i avergonyeix-te de la teva falta d’instrucció. No tinguis vergonya de confesar els teus pecats ni pretenguis oposar-te a la corrent del riu. No et rebaixis davant de l’home neci ni siguis parcial a favor del poderòs. Lluita fins a la mort per la veritat. No t’atreveixis amb la llengua ni tinguis peresa i descuit en les tevés accions. No siguis com un lleó dins de la teva casa, i covard entre els teus seguidors. No tinguis la mà oberta per a rebre i tancada quan cal donar.”[1]




[1] Siràcides, 4, 20-31

dijous, 12 de juny del 2008

Saviesa, força, bellesa....


Amb el somni d’una societat més justa, sustentada en la saviesa , la força i la bellesa, com a principis i valors fonamentals, aquella casa basteix sobre l’honor dels seus germans, l’àbsida que sustentat en aquelles columnes dòriques, obren a l’espai de dimensió incondicionada, convidant a la reflexió i l’anàlisi. En el record d’Hiram és aquella benvolent complaença, aquella confiança absoluta en els símbols sagrats que honorem, en la fraternitat perpètua clamada per ajudar al necessitat que demanda l’auxili a la glòria dels principis que inspiraren la construcció de l’univers. Les mans alçades a l’esguard del sol i la lluna que vigilen la cúpula celestial, hom pregunta per aquell suport obligat que cal als que caminen per la senda. En ell ens hem de sentir inspirats en la fidelitat als ideals, disposats a la defensa que no ens ha de deixar tancats en la pròpia concepció de la nostra esfera, compartint amb el proïsme la construcció d’aquell bastiment de sentiments, harmonia i felicitat.