Fotografia del Claustre del Monestir de Ripoll original de Josep Roig.
“Tingues en compte el moment i cuida’t del mal, i no tinguis vergonya de
tu mateix. Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat, i hi ha una altra
vergonya que és glòria i gràcia. No et perjudiquis per tenir en compte als demés,
i que la vergonya no et provoqui la teva caiguda. No deixis de parlar quan sigui
necessari, ni amaguis la teva saviesa. Perquè la saviesa es reconeix en les
paraules, i la instrucció, en la manera de parlar. No diguis res contrari a la
veritat i avergonyeix-te de la teva falta d’instrucció. No tinguis vergonya de
confesar els teus pecats ni pretenguis oposar-te a la corrent del riu. No et
rebaixis davant de l’home neci ni siguis parcial a favor del poderòs. Lluita
fins a la mort per la veritat. No t’atreveixis amb la llengua ni tinguis peresa
i descuit en les tevés accions. No siguis com un lleó dins de la teva casa, i
covard entre els teus seguidors. No tinguis la mà oberta per a rebre i tancada quan
cal donar.”[1]
