L'home obstinat...

La fotografia "Icare contracarré" (ícar frustrat) de Gilbert Garcin

“L’home obstinat acaba malament, i el que estima el perill en ell perirà. El cor obstinat suportarà molts mals, i el pecador cumula un pecat rere un altre. No hi ha remei per al mal de l’orgullòs, perquè una planta maligna ha començat a arrelar en ell. El cor de l’inteligent medita els proverbis i el savi desitja tenir una oïda atenta.”[1] 

---

[1] Siràcides 3, 26-29

Tingues en compte...

Fotografia del Claustre del Monestir de Ripoll original de Josep Roig.

“Tingues en compte el moment i cuida’t del mal, i no tinguis vergonya de tu mateix. Perquè hi ha una vergonya que porta al pecat, i hi ha una altra vergonya que és glòria i gràcia. No et perjudiquis per tenir en compte als demés, i que la vergonya no et provoqui la teva caiguda. No deixis de parlar quan sigui necessari, ni amaguis la teva saviesa. Perquè la saviesa es reconeix en les paraules, i la instrucció, en la manera de parlar. No diguis res contrari a la veritat i avergonyeix-te de la teva falta d’instrucció. No tinguis vergonya de confesar els teus pecats ni pretenguis oposar-te a la corrent del riu. No et rebaixis davant de l’home neci ni siguis parcial a favor del poderòs. Lluita fins a la mort per la veritat. No t’atreveixis amb la llengua ni tinguis peresa i descuit en les tevés accions. No siguis com un lleó dins de la teva casa, i covard entre els teus seguidors. No tinguis la mà oberta per a rebre i tancada quan cal donar.”[1]

---

[1] Siràcides, 4, 20-31

Una cita: Max Weber

“És precís que vegem amb claredat que tota acció èticament dirigida pot acoblar-se a dues màximes quins fonaments difereixen entre sí irremeiablement: és possible orientar-se d’acord amb la ètica de la convicció o conforme a la ètica de la responsabilitat (...) Hi ha dos pecats mortals en el camp de la política: La manca de finalitats objectives i la manca de responsabilitat que no sempre, però si moltes vegades, coincideix amb aquella. La vanitat, l’excessiva ambició d’aparèixer lo més possible en primer pla, és lo que més indueix al polític un d’aquell dos pecats i fins els dos al mateix temps...”[1]

---

[1] Weber, Max. El político y el científico. Ed. Premia. México. 1980. pag. 47