Es sol atribuir...

Es sol atribuir a Maimònides una dita que ens diu que hauríem de mirar al món como si aquest fos una balança, perfectament calibrada, de bones i no tan bones accions.

Aquesta dita ens permet de prendre consciència de la fragilitat de tot plegat i de com només un únic acte positiu pot treure al món del seu equilibri, com també un únic acte negatiu; quina seria doncs l’actitud necessària davant d’aquest fràgil equilibri? 

Prendre consciència de la nostra llibertat individual com un acte en solidaritat social, és a dir, comprendre que el món transita per sendes que no ens permeten cap intervenció efectiva i fefaent, de manera que amb aquella nostra llibertat hauríem de mirar de governar la nostra pròpia convicció i existència en el ben entès que ens cal desequilibrar al màxim aquella balança que ens refereix Maimònides amb tot un seguit d’accions que, des de la individualitat puguin considerar-se bones, tan per a tu com per als altres, encara que siguin accions que només afecten a l’àmbit exclusivament privat de la persona, a l’àmbit individual, en el teu entorn més immediat, doncs d’aquesta manera s’aconsegueix, de mica en mica anorrear l’ escassesa de les virtuts...

© Albert Balada.
26-08-2013

Notes IX: L'audàcia del somni

El pensament, el model de les qüestions que els ciutadans es plantegen creen a l’entorn de les idees uns entramats en xarxa que els científics socials intentem de desvetllar, sorpresos, de vegades, de com evoluciona tot plegat i de com el model de societat, que encara empra valors del segle anterior, evoluciona vers un model d’individualitat ancorat en paràmetres col·lectius, distints de la consideració del conglomerat social com un tot cohesionat. El valor intel·lectual en la aportació política ens la definia recentment Carles Duarte en la seva columna setmanal al diari Segre. Duarte acaba dient:

“S’ha perdut l’audàcia del somni, devorada per l’immediatisme. I els intel·lectuals es refugien en l’esperit crític, mentre la gent es mira cada cop més escèpticament la política”

Potser aquesta veritat irrefutable del poeta i lingüista ens obliga a més d’un a valorar la nostra aportació, quin és el paper en definitiva que a determinats especialistes ens ha de tocar jugar veritablement en aquest tauler d’escacs, en el que es gestiona els instruments de l’Estat a partir de les aportacions de la dialèctica i el debat.