Res és com sembla...

La fotografia és original de Llorenç Melgosa

Res és com sembla, la bellesa rau enllà on siguem capaços de veure-la, perspectiva oberta, sense negar la realitat, però acceptant que existeix enllà on mirem, matisos i convencions a banda, mirada oberta, el món es transforma a partir de la manera com el mirem, capaços com som de transformar en l’equilibri perfecte entre l’home i la Providència, perquè aquesta transformació de l’equilibri permet de recrear nous mons en la terra, noves perspectives en la perfecció  de la bondat que hom pot aportar.  

© Albert Balada

05-10-2013 

Ens cal...

Ens cal encabir en el nostre sí, en temps complexos, un notori equilibri que n’estableixi una relació fluïda i en pau, entre el nostre cos i la nostra ment, perquè ens és imprescindible una serenor completa per a poder afrontar aquella complexitat en la que la disposició d’esperit ens ha de permetre de conrear una existència fructífera; avançarem per camins pedregosos, però aquella confluència ens permet el pont necessari entre aquest món i el món espiritual, superior, que ens connecta amb la providència de manera que aquella distància que ens separi del proïsme pugui superar-se i compensar la desigualtat, transcendint i connectant d’aquesta manera amb l’Univers mateix del que en formem part, entenen que hi ha detalls materials, necessitats que són intranscendents, i per tant prescindibles, doncs per a res serveixen...

© Albert Balada

12-09-2013

Es sol atribuir...

Es sol atribuir a Maimònides una dita que ens diu que hauríem de mirar al món como si aquest fos una balança, perfectament calibrada, de bones i no tan bones accions.

Aquesta dita ens permet de prendre consciència de la fragilitat de tot plegat i de com només un únic acte positiu pot treure al món del seu equilibri, com també un únic acte negatiu; quina seria doncs l’actitud necessària davant d’aquest fràgil equilibri? 

Prendre consciència de la nostra llibertat individual com un acte en solidaritat social, és a dir, comprendre que el món transita per sendes que no ens permeten cap intervenció efectiva i fefaent, de manera que amb aquella nostra llibertat hauríem de mirar de governar la nostra pròpia convicció i existència en el ben entès que ens cal desequilibrar al màxim aquella balança que ens refereix Maimònides amb tot un seguit d’accions que, des de la individualitat puguin considerar-se bones, tan per a tu com per als altres, encara que siguin accions que només afecten a l’àmbit exclusivament privat de la persona, a l’àmbit individual, en el teu entorn més immediat, doncs d’aquesta manera s’aconsegueix, de mica en mica anorrear l’ escassesa de les virtuts...

© Albert Balada.
26-08-2013

Sense sentit

Tenen raó aquells que afirmen que de vegades tot plegat és un sense sentit, i el seny que cal posar-hi estranya i acaba enrarint-t’ho tot. Mentre planeja la insistència sobre l’antiga Birmània en la manca de garanties democràtiques del sistema, com si un sistema sustentat en la por i la dominació, i per tant basat en la lògica de la desigualtat i la legitimació del poder en pogués oferir de garanties d’aquest tipus; això té capficats als observadors, però cap intent d’ingerència humanitària, potser l’absència d’armes de destrucció massiva no ho fa necessari als ulls de la política internacional, o la posició geoestratègica, de moment, ja és la que li pertoca en l’equilibri centre - perifèria, mentre tant i com sempre, pateixen sempre els mateixos.