Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliberat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris lliberat. Mostrar tots els missatges

dissabte, 22 de juny del 2013

Quan deixem que la llibertat repiqui...





...Quan deixem que la llibertat repiqui, quan deixem que repiqui des de cada vila i cada veïnat, des de cada estat i cada ciutat, podrem accelerar el dia en què tots els fills de Déu, negres i blancs, jueus i gentils, protestants i catòlics, puguin donar-se les mans i cantar les paraules de l’espiritual negre: "Lliures per fi! Lliures per fi! Gràcies a Déu Totpoderós, som lliures per fi!"[1]


[1] Luther King jr., Martin. Fragment final del “Discurs pronunciat a les escales del Memorial a Lincoln, a Washington DC, al final de la Marxa pel treball i la llibertat, el 28 d’agost del 1963”

dilluns, 3 de març del 2008

Una cita: José Luís Rodríguez Zapatero




“Os propongo cuatro años de más justicia social, de más políticas sociales, de más libertad individual, de convivencia y de diálogo, nunca de crispación, y de España en el mundo defendiendo la paz, la solidaridad y la justicia con los más débiles”. (1)




(1) Saragossa, 02 de març de 2008. José Luís Rodríguez Zapatero

dimarts, 6 de novembre del 2007

A peu dret...


A peu dret, en la foscor de la sala marcada per les seves columnes de ferro, banyades per un esmalt gris, com fràgils braços que suporten aquelles acerades bigues que conserven encara el seu esmalt rogent. Com podríem observar el que és inobservable o escoltar la música com qui es creu valedora de la teva pròpia llibertat si et deixes transportar per les notes que reboten una i una altra vegada amb les columnes però també amb la gent que espera pel darrer só, per la darrera cançó que havia de ser, probablement dalt d’un escenari rodejat amb roba negra i amb tuls per acomboiar la presència.

El silenci una vegada més podria ser un bon company de viatge si no fos perquè el silenci de vegades, només de vegades pot significar derrota, però ben al contrari, n'estic convençut que ens aporta aquell plus de saviesa que és la darrera cosa que realment podem trobar en la nostre pròpia realitat, si a més ens hi acompanya la música que regalima per la catifa de pedra que repenja a les imatges que pengen i ens expliquen com sóna arreu del món.