Una cita: Jorge Mario Bergoglio

A la fotografia, detall de capitell corinti del temple d'Artemis a Jerash, Jordania.

“(...) sentim propers també a tots els homes i dones què, tot i sense reconèixer-se en cap tradició religiosa, se senten, però, en la cerca de la veritat, la bondat i la bellesa, aquesta veritat, bondat i bellesa de Déu, i que són els nostres valuosos aliats en el compromís en la defensa de la dignitat de l’home, de construir una convivència pacífica entre els pobles i de salvaguardar curosament la creació (...)” .[1]

---

[1] Bergoglio, Jorge Mario, SS Franciscus. Encontre amb els representants de les esglésies i comunitats eclesials, i de les diverses religions, Sala Clementina. 20-03-2013. Llibreria Editrice Vaticana. 2013.

Una cita: Moshé ben Maimón.

“la convivència s'aconsegueix de dues maneres: una, eliminant la violència que els homes es fan mútuament, es a dir, que els homes no facin nomes el que els sembla just a ells o el que llur voluntat o poder els permet de fer, sinó el que es útil a tothom ; l'altra, procurant que els individus adquireixin costums convenients a la societat, per tal que la ciutat estigui en ordre”[1]

---

[1] Moshé ben Maimón*. Guía de los Perplejos (escrita en l'any 1190). Ed. Conaculta: México D.F., 2001. 

*Còrdova, 30 de març de 1135 — Al-Fusṭāṭ, Egipte, 13 de desembre de 1204. Nom amb què és conegut en la tradició europea el filòsof, metge i talmudista hebreu Mosĕ ben Maimon, anomenatRambam en el judaisme i Abū Imram Mūsà ibn Maymūn en la literatura àrab.

Semàntiques

La complexitat transcendental de la gestió heracliana de la convivència, quan el model de la Grècia clàssica esdevé ultrapassat per la semàntica a l’ús en el segle XXI, ens permet d'observar com es mimetitzen models antecessors, com se’ns dibuixen escenaris on la deriva no democràtica esdevé normalitzant, perquè l’error en les estratègies de definició social, el que de vegades en el reconeixement de la nostra societat es defineix com franquisme sociològic existeix, de igual manera com alguns autors reconeixen com en els contextos de fanatisme i violència[1] “els pocs actuen per tots”, i com ,de fet, “la denominada revolució estudiantil dels 60 va ser dirigida pel cinc per cent de la població universitària, de manera que els percentatges pesen en democràcia, però son insignificants en contextos no democràtics”[2].

[1] Borrmans, M. Islam e Cristianesimo: La via del dialogo. Paoline. Roma 1993
[2] Sartori, G. La sociedad multiétnica. Taurus. Buenos Aires. 2003. pag. 142

Una cita: José Luís Rodríguez Zapatero

“Os propongo cuatro años de más justicia social, de más políticas sociales, de más libertad individual, de convivencia y de diálogo, nunca de crispación, y de España en el mundo defendiendo la paz, la solidaridad y la justicia con los más débiles”. (1)

(1) Saragossa, 02 de març de 2008. José Luís Rodríguez Zapatero