Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecció. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris projecció. Mostrar tots els missatges

divendres, 29 de novembre del 2013

Ens reconeixerem i ens identificarem...


La fotografia és original de Llorenç Melgosa.

Ens reconeixerem i ens identificarem per les nostres raons espirituals, en el creixement, no pas en el decreixement, absorbint ensenyament per a modelar l’ànima, però també el jo que hi interactua i que respon a les convencions del món físic, projectant aquesta nostra ferma convicció i compartint-la, en l’apreciació que esglaonem pausadament el temps que ens donat de viure, però també el temps de pregaria, moment de gran transcendència intel·lectual, en el que refermem els nostre vincle amb l’Univers mateix, amb la Creació com una manera d’excel·lir, més enllà  del món físic al que dominen altres regles de joc, deixant que es vagi conreant lenta i pausadament la vivència magnífica de les Llums que creixen amb els dies, dels dies en els que creixem en conrear la pau d’esperit, però també per haurem descobert que és moment de conrear la consciència, de conrear el valor principal que inunda tots els altres principis, mentre projectem en nosaltres mateixos, com en l’altri , el valor de la descoberta.

© Albert Balada

28-11-2013  

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Hi ha estadis en la vida...


La fotografia és original de Montse Esteba

Hi ha estadis en la vida en els que t’imposes una determinada manera de viure, una determinada manera de ser, acostuma a ser aquell moment en el que totes les teves circumstàncies, les teves experiències, i fins i tot el poc saber que hagis pogut adquirir, et porten al convenciment de veure-ho tot plegat des d’una perspectiva distinta, més humil, més transcendent,  doncs transcendent són els passos que cada dia fem, transcendent és el camí, com transcendent és la vida mateixa, bé màxim preuat on n’hi hagi.

És el moment en el que ens autoimposem determinats preceptes, ens autoimposem expressions i afectes, ens autoimposem maneres i formes i és en aquest canvi que, en la seva individualitat ens permet prendre consciència dels nous progressos, avenços que, més enllà del món físic ens transcendeixen i evoquen a la nostra història, en una projecció cap a l’esdevenidor que no arribarem mai a conèixer.

Prendrem consciència que tot allò que surti dels nostres llavis, esdevindrà precepte  per a nosaltres, obligat acompliment, perquè esdevé la paraula Llei.

© Albert Balada

13-10-2013