He descobert...

“He descobert que allò que semblava el paradís, no ho era, ho era en realitat enllà on vivia i on ara ja no hi puc tornar”, reflexionava un indígena de la selva equatoriana que havia estat enlluernat pel suposat progrés del model occidental de vida, de l’objecte de la acumulació de bens, de vegades innecessaris, convertit en un predador.

Prendre consciència que som part del tot, ens descobreix una altra perspectiva, distinta, a la que ens planteja la religió dels homes, cert és que el desenvolupament científic i tecnològic ens hauria de dur a una nou món, però mentre la moral humana oblidi les seves essències, serà impossible de descobrir-nos en el reconeixement de la diversitat i la disparitat, on la substància s’hauria de fusionar amb aquell element espiritual que ens transporta a l’autèntica perspectiva, cap a un nou estadi mental i de vida.

© Albert Balada

18-01-2014 

És aleshores...

De vegades la vida t’ofereix regals, no són quantificables econòmicament, perquè no tenen valor des del punt de vista crematístic, però si que el té des de la perspectiva de la raó, de la consciència, del creixement personal i de tot un seguit de valors que conrees, és aleshores quan descobreixes quan bella és la vella amistat i com un dia qualsevol pot esdevenir un cant a l’esperança i al reconeixement, un cant a la vida i al sentit de tot plegat, a la cerca de la felicitat dels nostres proïsmes, aixecant columnes en el sí de la societat, columnes fermes que han de sustentar nous conceptes, vells alhora, noves fites, velles alhora, un sentiment d’antuvi que esdevé contemporani i primigeni al mateix temps, tot fent que les essències siguin allò que la Llei Natural ens dicta...

© Albert Balada

16 de gener de 2013

Pensament existencial

Una veritable casualitat m’ha fet retrobar a un teòleg existencialista, al veronés Ramono Guardini, casualitat perquè cercava algunes notes per un treball i un nick quan m’he trobat amb la descoberta que Guardini, un dels teòlegs que desencadenaren el Concili catòlic vaticà II, era clara i relament un existencialista. Segons la Dra. Lòpez A. Quintas, catedràtica de filosofia de la Universitat Complutense de Madrid, “Guardini va descobrir molt aviat que les realitats de la gran qualitat –les obres d’art i de la literatura, les relacions humanes, els valors, la vida espiritual -, només poden conèixer-se quan s’adopta davant d’elles una actitud d’amor, de reconeixement i comprimís persona. Pensament existencial vol dir que el subjecte congnoscent adquireix una clara consciència del sentit de l’objecte en la mesura en que el pren seriosament; a l’inrevés, la afirmació que fa li revela el seu sentit en la mesura en que la deixa entrar en la seva vida i permet que determini la seva mentalitat, la seva conducta i la seva acció”[1].

Sartre, el francés Jean Paul Sartre, ens deia en el seu discurs “l’ existencialisme és humanisme” que l’home és l’únic que no només és tal i com ell mateix es concebeix, sinó que ho és tal i com ell vol que sigui i com es concebeix després de l'existència, com es vol després d’aquell impuls fins a l’existència. L’home no és altra cosa que allò que ell fa que sigui. Aquest és el primer principi de l’existencialisme; és també allò que se’n diu subjectivitat, que se’ns tira en cara sota aquest nom”.

[1] http://www.hottopos.com/harvard4/quintas.htm