diumenge, 17 de febrer del 2013

És aleshores...





De vegades la vida t’ofereix regals, no són quantificables econòmicament, perquè no tenen valor des del punt de vista crematístic, però si que el té des de la perspectiva de la raó, de la consciència, del creixement personal i de tot un seguit de valors que conrees, és aleshores quan descobreixes quan bella és la vella amistat i com un dia qualsevol pot esdevenir un cant a l’esperança i al reconeixement, un cant a la vida i al sentit de tot plegat, a la cerca de la felicitat dels nostres proïsmes, aixecant columnes en el sí de la societat, columnes fermes que han de sustentar nous conceptes, vells alhora, noves fites, velles alhora, un sentiment d’antuvi que esdevé contemporani i primigeni al mateix temps, tot fent que les essències siguin allò que la Llei Natural ens dicta...


© Albert Balada
16 de gener de 2013