Tot, o gairebé, et porta a
malpensar i a maleïr moltes vegades, actitud humana, en diríem, però en
definitiva una versió del mal, ínfima, si voleu, però que corromp i de quina
manera, esperit i cos, ànima i cor, però també la salut; abandonar aquesta praxis,
seria un avenç en el nostre camí de vida, reconèixer-nos en allò que ens cal
fer per transformar les coses, sense externalitzar-ne les culpes, reconeguent-nos en la part del Tot
que som i transformant en positiu allò que als nostres ulls i experiència
esdevé negatiu, perquè aquesta combinació del mal que ens força transformar-lo
en bé, és també un imperatiu que ens cal, lluny del nostre desestiment, lluny
de ser impassius, indiferents, som instruments de transformació cadascun de nosaltres
si ens ho proposem, i serà aleshores quan niarà la essència divina, cada dia i
a cada instant de la nostra existència.
© Albert Balada
21-12-2013
