Els processos demogràfics venen estimulats per les diferents variables que incideixen en la vida de les persones.
Dit això, amb les dades a la mà, a partir de una font fiable, com ara el Ministeri de l’Interior, les dades consolidades relatives al darrer procés electoral, en aquest cas el Referèndum de ratificació del tractat de la UE 2005, reflecteix una base censal a la ciutat de 92.191 electores i electors. Si ara la oficina de l’Institut Nacional d’Estadística, com cita La Mañana, estableix el cens electoral pel 2006 en 93.192 electors i electores , resulta que hi ha un creixement de 1.001 electors a la ciutat de Lleida i no un decreixement com titula La Mañana, titular que algun polític s’ha aventurat a utilitzar, a partir d' una visió clarament xenòfoba, tot fent de la demografia demagògia.
Els models generals de ciutat que es donen amb diferents formules teòriques d’integració social: absorció, multiculturalisme o pluralisme aporten, en tot cas i malgrat tot una estabilitat i una vitalitat nova a partir dels processos globals, que se sumen a la inercia de creixement pròpia de les famílies d'origen i estableix una dinàmica particular que defineix a cada ciutat.
Què fàcil és fer demagògia, què fàcil! I fer afirmacions gratuïtes i absolutament indocumentades.
La foto que il.lustra aquest post és la piràmide poblacional de Lleida sobre dades 2000 que presenta el Consorci de Promoció Econòmica de Lleida
