Ha calgut esperar al segle XXI per a resoldre els conflictes ancestrals dels balcans, amb el re-neixement de nous països, com per exemple Montenegro que havia estat una monarquia durant un temps. Aquest procés era inevitable, com ho és el fet que tots aquests territoris acabin dins de l'Unió Europea, ara a Montenegro només s'accepta ja l'Euro, sense ser territori de l'Unió.
Els resultats amb una participació tan alta, vol dir que el tema era de fet al carrer, i que de fet no és un tema baladí. La Unió Europea que en bona clau de Ciència Política ha exigit el 55% dels vots favorables per al reconeixement del nou Estat, ho ha fet prudentment al meu entendre.
Les dades confirmen un 55,4% de vot favorable a l'establiment de la independència de la ja existent República de Montenegro (aquesta és la denominació del model existent en la federació de les dues repúbliques), per tan la legitimitat està garantida en aquest procés i ara s'haurà de veure la clau regional i els temes pendents amb la República de Sèrbia i les relacions que continuarà o no mantenint Montenegro amb la Federació Yugoeslava i com assumeix una nova posició de no submissió i l'adhesió a la Unió.
És per tant una situació que resol la explosió balcànica tot i que encara queda Kosovo i que apunta a servir de model fàcil als discursos de l'independentisme, en aquest sentit el filòsof Josep Ramoneda publica un interesant article al suplement de catalunya de El País
