He vingut amb energies renovades de la presentació del meu gran amic Jordi Mas com a candidat del PSC a la Seu d'Urgell, amb un acte que donaba el tret de sortida per a recuperar l'alcaldia. Un acte sobri, amb l'assistència de Montserrat Tura, Consellera d'Interior, i un suport incondicional de l'amic, l'ex-alcalde Joan Ganyet.
Jo hi vaig ser per donar-li suport, com ho van fer també Mònica Lafuente, Mayte Josa i Esperança Farrera, però el que és més important, son les més de 300 persones que van omplir la sala gòtica al costat del Parador de Turisme i que van voler saludar-lo en acabar l'acte, una bona senyal, diria jo.
Una "cerimonia" entranyable, amb missatge amb vídeo de Pasqual Maragall i un audio de Manuela de Madre i un missatge especial de la pròpia Seu, quelcom de molt enginyòs, per escoltar tot seguit a una Montserrat Tura, brillant, absolutament brillant, que denota la gran qualitat humana, però també política, "qui en una persona a la teva ciutat només hi veu un vot no té dret a dir-se polític, cal veure-hi a la persona, cal gestionar amb el cor", em deia tot sopant.
Joan Ganyet, va parlar del paisatge, de la historia, la llarga historia de la ciutat i l'herència que hereten els vilatans de La Seu i va posar-se al servei de Jordi Mas.
En Jordi, el meu amic, nerviòs, com no podia ser d'una altra manera, va fer un discurs enèrgic, brillant, tanmateix, mirant als ulls dels assistents , una encaixada d'amistat entre nosaltres segella un emotiu acte que em va colpir el cor.
Sort Jordi i continua treballant pels teus conciutadans!!!!
A la foto el moment de la nostra amical encaixada; dono les gràcies a Albert Torra el meu homònim a Bellpuig.
Jo hi vaig ser per donar-li suport, com ho van fer també Mònica Lafuente, Mayte Josa i Esperança Farrera, però el que és més important, son les més de 300 persones que van omplir la sala gòtica al costat del Parador de Turisme i que van voler saludar-lo en acabar l'acte, una bona senyal, diria jo.
Una "cerimonia" entranyable, amb missatge amb vídeo de Pasqual Maragall i un audio de Manuela de Madre i un missatge especial de la pròpia Seu, quelcom de molt enginyòs, per escoltar tot seguit a una Montserrat Tura, brillant, absolutament brillant, que denota la gran qualitat humana, però també política, "qui en una persona a la teva ciutat només hi veu un vot no té dret a dir-se polític, cal veure-hi a la persona, cal gestionar amb el cor", em deia tot sopant.
Joan Ganyet, va parlar del paisatge, de la historia, la llarga historia de la ciutat i l'herència que hereten els vilatans de La Seu i va posar-se al servei de Jordi Mas.
En Jordi, el meu amic, nerviòs, com no podia ser d'una altra manera, va fer un discurs enèrgic, brillant, tanmateix, mirant als ulls dels assistents , una encaixada d'amistat entre nosaltres segella un emotiu acte que em va colpir el cor.
Sort Jordi i continua treballant pels teus conciutadans!!!!
A la foto el moment de la nostra amical encaixada; dono les gràcies a Albert Torra el meu homònim a Bellpuig.
