Era evident que jo feia tard, reunió rera reunió a les set, Francesc Pané, portaveu d'ICV a la paeria, era presentat en l'àmbit de les "Ponentades" que s'organitzen a la biblioteca pública. Sóm amics, que hi vols fer, no puc ser enemic, malgrat ser adversari polític de qui es soleja amb les paraules, tot i que de vegades els seus discursos puguin semblar outsiders. El mateix em passa amb Marta Alòs i ella és de CiU, crec que la política es gestiona millor si hi introduim uns grams d'amistat.
Parar, seure i escoltar una estona els comentaris d'Ignasi Riera, entre d'altres sobre el conflicte dels arbres a Madrid i el paper de la Tita Cervera, i escoltar també alguns versos escollits, va ser tot un luxe, en el marc de la casa que gestiona el també meu amic Antoni Llevot, el director dels serveis territorials de Cultura. A la nit, en la foscor del Cafè del teatre, sol en l'escenari la lectura dels poemes, potser li calia un o una rapsoda, però en tot cas el poemes curts amb que ens feia obsequi ens duien al seu món més íntim, més personal i alhora instranferible.
Gràcies Francesc, ja ens barallarem en periode electoral, i si cal.
Gràcies Francesc, ja ens barallarem en periode electoral, i si cal.
