Sembla que per fí, de nou, la Constitució europea torna a estar en l'agenda política europea, de la mà d'Espanya, Alemanya i França, com ha de ser.
El problema, diuen, pot ser la denominació, com si el nom fes les coses. Però que li diguin com vulguin i que es consolidi d'una vegada el tractat confederal europeu, i que els ciutadans no rebotin den els processos referendataris el disguts als seus mandataris, com ha succeït en els Països baixos i França o el Regne Unit.
Som una potència econòmica, que tenim desenvolupades les accions de seguretat i exteriors comunes, perquè no podem assolir la referència confederal en lo relatiu a la unió política.
