És sociovergència una catalanització del format dit "grössen bünd" (gran coalició) que es va donar a la RFA al segle passat i també en aquesta legislatura en la que han fet la gran coalició formada per la CDU-CSU i l'SPD a Alemanya, que a catalunya significaria un pacte PSC-CiU.
Aquesta és la aposta de bona part de la patronal, que li van fer a Maragall, en dir-li de no repetir el tripartit i acusar-lo de no haver-ho sabut gestionat bé.
Alguns que ho apuntaven, tenien raó, els interessos econòmics pressionen i de quina manera.Caldria dir que aquesta és una possibilitat, com n'hi ha d'altres, la del penta-partit per exemple, copiant el model italià del segle passat, la reedició del tripartit amb un Tinell II, etc. Seria bo que en aquest país decidíssin els ciutadans i ciutadanes, sense pressions de cap tipus i que l’aritmètica parlamentària quina decidís en funció dels escons obtinguts per cada fora política i dels pactes necessàris per a obtenir la majoria suficient.
Tot és possible, però, malgrat tot, tot i que la centralitat política, és a dir aquell grup que abasta més amplitud d'espectre és el PSC que va de 2 a 6 en l'ample de 0/10, mentre que CiU abasta fonamentalment 4/6 en el mateix ample que va d'esquerra a dreta, els patrons mereixen els seus interessos i diuen quin format de govern volen, malgrat que no hi ha hagut cap escàndol polític i que la crisi governamental ha estat per posicions, no hi han hagut "casinos", "turismes", Pallerols", "treball", etc, només la manca d'experiència d'alguns i l'afany de manar i potser, perquè no dir-hi que el pes dels seus diputats era superior al desitjat.
Esperem doncs a les properes eleccions i veurem que decideixen els nostres conciutadans i si cal, endavant, però no ens tutelin sisplau, que ja som adults i ja ho vam estar de tutelats durant més de 40 anys.
