dimecres, 24 de desembre de 2008

Com un alè


Bat les ales entre somnis.
Com els sons imperceptibles
Ens acarona
En la nit on l’hiverní és arribat.
Ens despulla l’ànima
I ens transporta,
A l’univers de la vida
Que s’enyora:
Dels records, de les presències
Dels detalls infinitament
Petits que transcorren,
Dia rere dia.
Mentre l’aiguabarreig
De sensacions
Ens fa translúcides
Les absències,
Com un sospir
Que passa,
Com un alè.
I en la dolçor etèria
L’esperit entra en calma...







© Albert Balada
24-12-08