divendres, 19 de desembre de 2008

Perfum de cafè




Jeus,
sobre la taula
Plena de papers
Rebregant el diari,
Com amagant-lo.
El teus petit i discret cos
Em fa companyia
En la tarda,
En la fosca,
Mentre l’oratge esdevé mut...

Em mires,
A penes si hi veus,
Tanques els ulls.
Escoltes,
Glopejant les ombres,
Que es balancegen
De l’estança estant....

Guaites els dits,
Els meus dits,
Com fan música amb les lletres.
Olores el perfum
Del cafè refredat,
Mentre gemegues un gruny
Que se m’escau missatge,
Que se m’escau misteri.

El teu somrís
Em parla;
Quan les teves orelles ballen
Recreant-se en els sons:
T’estires,
Creixes com creix
Un poema,
Des del fons del cor,
Fins a l’infinit...

Em mires,
A penes, si em veus.....




© Albert Balada
18-12-2008 Dedicat a la meva gata “Cendreta”