divendres, 18 de gener de 2013

Una cita: Mahmud Darwish



Fotografia de Llorenç Melgosa


Caminaré aquest llarg camí,
Aquest camí tant llarg, fins al final,
Fins al final del cor,
Caminaré aquest llarg camí, llarg, llarg...
Res he de perdre sense pols
I el que està mort en mi. La filera de palmeres m’indica allò que està,
Absent. Creuaré la filera de palmeres, necessita la ferida al seu poeta
Per a dibuixar una granada a la absència?
Us construiré sobre el sostre del renill trenta finestres
Per a la metàfora. Sortireu d’un èxode per entrar en un altre.
S’estreti o no la terra per a nosaltres, caminarem aquest llarg camí
Fins al final de l’arc. Que les nostres passes es tensin com a sagetes.
Som aquí des de fa poc i dins de poc aconseguirem
La sageta del  principi?
El vent gira al nostre voltant, gira, què dius?
Dic: caminaré aquest llarg camí fins al final... fins al final.[1]  


[1] Fragment del llibre: Menos Rosas de Mahmud Darwish* Traducció i pròleg Maria Luisa Prieto. Editorial Hiperión, 404 (traduir al català per Albert Balada)
*(1941-2008) fou un poeta nacional palestí, conegut, juntament amb Ghassan Kanafi com el símbol de la identitat palestina i la pèrdua de la seva pàtria, com s'observa constantment en l'esperit dels seus poemes. Del còmput d'escriptors i intel·lectuals àrabs contemporanis, Mahmoud Darwish n'és una figura cabdal, tant com Nizar Qabbani.