dissabte, 15 de desembre de 2007

Veus





Veus *

Veus ideals i estimades
d’aquells que moriren, o d’aquells que van
desaparèixer per a nosaltres com els morts.

De vegades parlen en els nostres somnis;
de vegades les escolta el nostre esperit en el pensament.

I amb el seu rumor per un instant retornen
ecos de la primera poesia de la vida nostra
com una música, en la nit, llunyana, que s’apaga.


* Kondastin Kavafis, POEMAS CANÓNICOS (1895-1915); Traducció del grec al castellà de Miguel Castillo Didier; traducció al català d'Albert Balada.