dimecres, 4 de març de 2009

Realitats


Recordo, aquell cavall de cartó pedra, i aquell elefant; jo els trobava tant i tant reals, tant i tant grans, des d’aquella teva perspectiva de nadó, acariciant-ne el seu rostre, amb el despertar del tacte. L’avi, els guardava en un altell a la casa pairal; hores d’ara te n’adones que ni l’altell era tant a dalt ni aquells animalons de fantasia eren tant i tant grans com als teus ulls se’t feien, però el cert és que als ulls de l’ infant que era, i encara en la meva ment, aquell cavall i aquell elefant de colors llampants es feien immensos, enormes. La realitat doncs, a passar del temps, pren la teva justa dimensió, quan te n’adones que les dimensions es proporcionen o, fins i tot, que aquells amics de jocs eren, ara si, de cartó pedra, que el seu tacte no era la pell d’un cavall o el rugós tacte de la pell de l’elefant i tot i així no deixes de sentir en el teu clúster cerebral el record d’aquelles sensacions d’infantessa oblidades, que de tant en tant retornen, com un vell somni on s’amaren olors i sensacions, percepcions diverses d’un infant.