Diu una bella dita, que: “els camins no s’obren fins que ets capaç de
transitar-hi”; de fet és probable que la via, que el camí, fos oberta i
expedita davant dels teus ulls i resti oculta a la teva mirada, doncs no és
moment encara d’albirar la seva presència, aquella que et serà permesa tan bon
punt la teva preparació sigui acomplerta, la pedra polida i els sentiments i
rectituds fermament comprovats de manera que puguis caminar amb la mirada alta,
l’ànima calma i la serenor de cor necessària acumulats els ensenyaments que
també hauràs de transmetre, només aleshores s’obrirà als teus ulls, com si una
llum distinta il·luminés el paisatge, desterrant velles incògnites i esborrant
panorames que eren només eteris per esdevenir caminant, pelegrí d’una vida nova
que t’és dat de viure i morir...
© albert Balada
15-01-2013
