dimarts, 15 de gener de 2013

Els camins...






    Diu una bella dita, que:  “els camins no s’obren fins que ets capaç de transitar-hi”; de fet és probable que la via, que el camí, fos oberta i expedita davant dels teus ulls i resti oculta a la teva mirada, doncs no és moment encara d’albirar la seva presència, aquella que et serà permesa tan bon punt la teva preparació sigui acomplerta, la pedra polida i els sentiments i rectituds fermament comprovats de manera que puguis caminar amb la mirada alta, l’ànima calma i la serenor de cor necessària acumulats els ensenyaments que també hauràs de transmetre, només aleshores s’obrirà als teus ulls, com si una llum distinta il·luminés el paisatge, desterrant velles incògnites i esborrant panorames que eren només eteris per esdevenir caminant, pelegrí d’una vida nova que t’és dat de viure i morir...

© albert Balada
15-01-2013